PROJECTE 6

Hola em dic Raúl Martínez i os faré una valoració personal sobre Ortega y Gasset, per finalitzar el meu projecte sobre aquest autor.
En primer lloc, penso que Ortega y Gasset va tenir que lluitar molt durant la seva vida per arribar a la fama, degut els anys que li va tocar viure, JA QUE no van ser fàcils. Malgrat això, crec que és un filòsof molt important i que a Espanya no rep el suficient reconeixement que és mereix.
Al realitzar el treball un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el concepte de moral. El resum d'aquest concepte vol explicar que arribis a ser el que tu realment ets. Jo penso que tot això està molt bé, però que el món està sotmès a una societat que només mostra aparença i que ningú és el que realment és, som com un gran carnaval on tots anem disfreçats durant tot l'any.
Un altre dels aspectes amb el que estic d'acord és amb el tema de la circumstància on Ortega y Gasset afirma " Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella, no me salvo yo". Jo penso que aquesta tesis podria ser una altre crítica a la societat en la que vivim, on només ens preocupem per la nostra circumstancia, i no per el món i per la resta de la societat. On si no salvem i ens preocupem per el món acabarà destruint-se i nosaltres amb ell.
Pel que fa el concepte de perspectiva i el perspectivisme estic d'acord amb Ortega y Gasset. Ell diu que cada persona veu la realitat des de el seu propi punt de vista i per tant cascú té la seva perspectiva diferent als demés. Un exemple per aquest concepte podria ser la pena de mort.
També cal dir que la tesis de Ortega y Gasset supera al idealisme y a la filosofia de Descartes.
Per altre banda, en les categories de la vida, estic d'acord amb que la persona hauria de pensar en un jo ideal i plantejar diferents metes fins arribar a aquest jo, per poder així tenir un projecte personal amb el que tota la societat tindria unes metes molt altes. Crec que d'aquesta manera tots seriem molt més feliços i portaríem una vida molt més plena.
Continuant amb les categories de la vida, però amb un altre aspecte que vull destacar per que estic completament d'acord amb Ortega y Gasset és amb el tema de conviure. Jo penso que conviure és indispensable per a la vida humana, ja que el que ens fa ser realment nosaltres són els demés, i sense una societat conjunta no hi hauria procés, per això penso que la convivència és un factor molt important i imprescindible per a la societat.
Aquesta a sigut la meva valoració personal sobre aquest autor i amb la qual finalitzo el meu projecte sobre Ortega y Gasset, espero que os hagi agradat. Moltes gracies per la vostra atenció. Raúl Martínez.

PROJECTE 5

José ortega y gasset (1883 1955)

View more presentations from raulekmartinezgutierrez.

ACTIVITAT 25

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

1. En aquest text Hume parla sobre la probabilitat i la creença, ja que no hi ha certesa en les accions i successos futurs perquè no podem saber el que succeirà. També explica que nosaltres no estem guiats per la raó, sinó pels costums.

2. La crença domina els nostres actes.

3. Aquest fragment de Hume pertany a l'Abstract, i tracta sobre tot allò que succeeix d'una manera determinada tant en el present com en el futur. No és pot demostrar. En el text també ens parla que no es pot demostrar allò que és falç. Podem distingir en la ment entre impresions i percepcions, això explica que quan la ment memoritza quelcom es creii una idea i que aquesta idea sigui una copia de la cosa en si.

4. Aquest fragment de del filòsof Hume es pot comprarar amb Plató pel que fa les idees ja que el filòsof idealista creu que les idees són allò immutable que no canvia i perfecte, mentre que per a Hume només és una copia de la realitat. Pel que fa al coneixemnt amb aquesta teoria també trenca amb la teoria cartesiana.

PROJECTE 4

La filosofia d'Ortega y Gasset es por dividir en tres parts:

-El perspectivisme, també anomenada doctrina del punt de vista, on explica que tot és subjectiu. Per al filòsof, la perspectiva és la forma que adopta la realitat per a l'individu i cada subjecte té la seva pròpia forma d'accedir a la realitat. La realitat absoluta serà la suma de totes les perspectives individuals. Aquesta veritat absoluta es trobarà en Déu.

-La Raó Vital, es la raó que planteja Ortega, en substitució de la raó pura cartesiana de la tradició filosòfica. Aquesta raó integra totes les exigències de la vida. La raó vital és el principi del raciovitalisme.

-"El jo i la meva circumstància", amb aquesta frase, Ortega explica l'entorn de l'home, tot el que l'envolta, no només l'immediat, sinó també allò remot; no només el físic sinó també l'espiritual. L'home és el problema de la vida. L'home es troba submergit en una circumstancia, que és la naturalesa, en la qual la presenta amb distintes concepcions del seu estat físic i mental, per això deixa com a missió de l'home satisfer-les. En el compliment d'aquesta tasca l'home crea la tècnica, la tècnica entesa com " la reforma que l'home imposa a la naturalesa en vista de la satisfacció de les seves necessitats". Ortega y Gasset definia l'home com: " ésser compost de realitats circumstancials creades per l'opacitat en la forma de pensar i en el sedentarisme com font inspiradora de les cultures neopensants incapaces d'oblidar la tirania que usurpa el conjunt de la saviesa"

ACTIVITAT 24

És evident que tots els raonaments sobre qüestions de fet es basen en la relació de causa i efecte, i que no podem mai inferir l’existència d’un objecte a partir d’un altre, llevat que estiguin connectats entre ells mediatament o immediatament. Així, doncs, per entendre aquests raonaments hem d’estar perfectament familiaritzats amb la idea de causa; per això hem de cercar al nostre entorn per trobar alguna cosa que sigui causa d’una altra cosa.

Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.


1. En aquest fragment de Hume explica la relació de causa i efecte, on ens explica el principi de causalitat amb un exemple d'unes boles de billar i trobem tres circumstàncies: el temps i el lloc, una conjunció constant entre causa i efecte i la prioritat en el temps.

2. Relació entre causa i efecte

3. Aquest fragment està escrit per David i pertany al tractat de la naturalesa humana. Explica que tots els raonaments es basen en una relació entre causa i efecte i que mai pot treure l'existència d'un objecte a partir d'un altre a no ser que estiguin conectats. El filòsof explica amb un exemple d'unes boles de billar com entren en contacte ambdues boles sense cap procés entremig. Per això trobem tres tipus de circumstàncies: el temps i el lloc, la prioritat en el temps i per últim una conjunció constant entre causa i efecte. Finalment proba l'experiment d'altres boles de billar amb unes altres en circumstàncies iguals o molt semblants i no troba res més que el moviment de la primera bola, el contacte i el moviment de la bola que prèviament a sigut contactada.

4. Aquest text es pot comparar amb qualsevol altre filòsof que hagi tracta el tema del moviment, com per exemple Aristòtil, aquest pretenia explicar la seva teoria sobre el moviment apartir de la potència i del acte, i com aquestes dues estaven relacionades entre elles..

ACTIVITAT 23

TEXT DE DESCARTES: pàgina 167

1.
Aquest fragment de Descartes, parla sobre el dubte de conèixer, no només a les coses sensibles sinó també altres com per exemple Déu.
Tot i poder-les conèixer amb la imaginació, que és un mètode pensat per conèixer les coses sensibles, pot generar una sèrie de dubtes. En realitat, només podem conèixer les coses que no generen cap dubte, ja que això voldra dir que són verdaderes.

2.
-Intel•ligible: quelcom intangible i imaginable alhora.
-Imaginació: és un mètode que serveix per a pensar en les coses materials.

3.
L'objectiu de Descartes és criticar radicalment les opinions admeses com a verdaderes, és a dir trobar quelcom indubtable. S'aconsegueix mitajançant un procediment on es posa en dubtetotes les coses per trobar allò cert i evident, així, mitjançant aquest mètode del dubte podrem assolir la certesa. Aquest mètode és anomenat dubte metòdic i consta de diferents parts on finalment podrem assolir quelcom vedader.
El primer motiu del dubte és els sentits, ja que hem de dubtar d'aquests perquè a vegades enganyen i cal pensar que estan enganyant sempre. El coneixement sensible és un coneixement de coses probables i no certes per això cal evitar-lo.
El segon motiu és la impossibilitat de distinguir entre somni i vigilia. Podria ser que el món de la vigilia fos un somni, per això Descartes dubta de les qualitats primaries, que són aquelles que es perceben amb més d'un sentit.
El tercer motiu de dubte són les matemàtiques, ja que podria existir un Déu enganyador o bé un geni maligne.
Descartes, finalment, es dona compte del fet que si dubta pensa i si pensa és, per tant existeix el jo. Aquesta serà la primera afirmació sobre la qual és pot edificar la seva filosofia.

4.
L'ànima per a Descartes és una substància, que no necessita més que de si mateix per existir, prové de Déu i és una substància pensant. L'altre substància seria la dels cossos, que és una substància extensa. Aquestes són dos substàncies independents entre si perquè tenim idees calres i distintes de ambdues.
Aquesta teoria és un model de la teoria de Sant Agustí, ja que ell va ser el primer en afirmar "si, m'erro, sóc". O tambè en part de Plató, ja que ell va ser el primer filòsof amb certa influència que va dividir en l'ésser humà en dos parts: L'ànima i el cos. A més comparteix la idea amb Plató i els Pitagòrics de l'immortalitat de l'ànima.

5
Utilitzant aquest mètode i segons la seva teoria trobo que si és més fàcil conèixer l'ànima que el cos, ja que no podem percebre res provinent dels sentits perqué generen dubte i el dubte no ens fa arribar a la certesa. Des de el meu punt de vista, crec que és més fàcil arribar a conèixer el cos a través dels sentits, ja que el meu punt de vista no és empirista. Per a mi les coses sensibles i que percebem a través dels sentits són més demostrables que aquelles que no em donen proves de la seva existència.

ACTIVITAT 22

DEMOSTRACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DEL COSSOS

1) Aquest text ens parla sobre dels cossos materials i la comprovació de la seva existència, que és gràcies a la geometria i no gràcies a Déu, per poder així demostrar la seva existència i i evidenciar-la.

2)Els cossos i la seva existència

3)Aquest text de Descartes on ens vol mostrar com trobar l’existència dels cossos a traves de la geometria i no a traves de Déu, ja que si no generen un dubte perquè ens pot està enganyant. Però si pot demostrar l’existència dels cossos gràcies all jo, és a dir si el jo existeix, els cossos també han d’existir.

4)Aquest text de Descartes és pot comprar per una part amb Plató, ja que busca idees, idees que és troben en el món intel•ligible, Descartes no pensa que estiguin en un món intel•ligible, per altra banda és pot comparar amb Aristòtil ja que busca les idees en aquest món perquè no pensa que existeixi el món intel•ligible de Plató igual que Descartes.