diumenge, de gener 11, 2009

Activitats pàg 133

0
1.Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

És una persona molt culta: és una persona que té molts coneixements de moltes matèries i de l’actualitat.

Aquest no té cultura: és un analfabet i no es preocupa per millorar els seus coneixements

La nostra cultura és molt rica: que té molta informació i molt variada

La cultura de masses ha produït la teleporqueria: La cultura basada en els gustos dels telespectadors bàsics en quant a coneixement ha produït la teleporqueria.

És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista: sigui més propera al nivell de población

Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots estem envoltats de cultura I en formem part.

3.Analitza el contingut I indida com la valoraria algú amb actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural

Jo et tolero a tú i els teus costumns i intento comprendrel’s, per tant, que tots poguem conviure junts i obrir la ment.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Enocentrisme ( xenofobia)

han de viure d’acord a les seves formes a les nostres i acceptant-nos mutuament

És normal que apareguin barris aillats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida propia: no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural

Hauriem de comprendre la seva forma de vida, cada ésser crea la seva.
Com han de tenir feïna els immigrants si no en tenim nosaltres. Racisme

no són una raça inferior poden aconseguir feïnes molt dignes que també fossin per nosaltres.

És imposible entrendre’s amb els paios! Paralisi cultural

És possible hem de basar-nos en el diàleg.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres? Racisme.

Podem comprendrel’s perquè a la vida mai se sap i un día nosaltres
podem ser també immigrants que volem un futur millor per als nostres fills.

L’ésser humà és sociable per naturalesa?

0
Jo crec que si, perquè l’ésser humà necessita conviure amb altres persones per poder aprendre, perquè sinó no és desenvoluparia del tot i la seva capacitat mental, física etc.. no seria la mateixa. L’ésser humà inevitablement és sociable per naturalesa un exemple és en el cas de ‘el llibre de la selva’ (moubly), el protagonista de la pel•lícula, l’abandonen a la selva i s’acaba ajuntant a uns altres animals, és un exemple que no a passat de veritat, però segurament és molt probable que passes si el nen sobrevisqués els primers anys de vida, un altre exemple és amb Tarzan.

Samuel Phillips Huntington

0

Samuel Phillips Huntington (nascut el 18 d'abril de 1927) és professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Harvard conegut per la seva anàlisi de les relacions existents entre el govern civil i militar, la seva investigació sobre els cops d'estat en països del Tercer Món i la seva tesi sobre els conflictes socials futurs. Ha estat membre del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships i la Comission on Integrated Long Term Strategy.

Polèmiques
Va ser assessor de Lyndon B. Johnson i el 1968 va justificar els bombardeigs a les zones rurals del Vietnam com a forma de forçar els partidaris del Vietcong a desplaçar-se a les ciutats. Va ser corredactor de l'informe sobre "La Governabilitat de les Democràcies", publicat l’any 1976 per la Comissió Trilateral.
Al seu llibre "El Xoc de civilitzacions", Huntington prediu que els principals actors polítics del segle XXI seran les civilitzacions en lloc dels estats-nació. Més recentment, va adquirir l'atenció general per considerar que la immigració actual que es desplaça des d’Amèrica llatina cap als Estats Units constitueix una amenaça a la identitat nacional d'aquest país.
El matemàtic i dissident de la SIDA Serge Lang va realitzar una campanya, reeixida, per evitar que Huntington fos elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana, acusant-lo d'usar incorrectament les matemàtiques.

El xoc de civilitzacions
Article principal: Xoc de civilitzacions
El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d’un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.

Qui sóc i immigració
El llibre més recent d'Huntington, "Qui som: Els desafiaments a la identitat nacional americana" (en anglès "Who Are We: The Challenges to America's National Identity"), va ser publicat el maig del 2004. La discussió es centra en la identitat nacional americana i la possible amenaça que constitueix la immigració llatinoamericana a gran escala, que segons l'autor podria "dividir els Estats Units en dos pobles, dues cultures i dos llenguatges". De la mateixa forma com "El xoc de civilitzacions", aquest llibre ha creat controvèrsia, i alguns han acusat a Huntington de xenofòbia per afirmar que els Estats Units han estat històricament un país de cultura protestant anglosaxona.

Se l'ha acusat de presentar una actitud etnocentrista o racista vers a la immigració, argumentant que els valors mexicans (per exemple "la manca d'ambició" i "l’acceptació de la pobresa com a virtut necessària per entrar al Cel") són incompatibles amb els ideals anglo-protestants (dels quals esmenta el Cristianisme, el compromís religiós i l'ètica de treball protestant). Més encara, Huntington assevera que aquesta introducció de nous valors atenta contra el somni americà, que segons les seves paraules és el "somni creat per una societat anglo-protestant"i agregà que els mexicanoamericans poden "participar en aquest somni i aquesta societat només si somien en anglès".

Cites més famoses
• "La meva hipòtesi és que la font fonamental de conflicte en aquest nou món no serà en principi ideològica o econòmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats nació continuaran sent els actors més poderosos per als assumptes exteriors, però els principals conflictes de política global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominarà la política global. Les línies de falla entre les civilitzacions seran les línies de batalla del futur".
• "Occident no va conquerir al món per la superioritat de les seves idees, valors o religió, sinó per la superioritat en aplicar la violència organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".
• "Cap altre grup immigrant de la història dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposició de formular una reivindicació històrica sobre una part del territori nord-americà. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, sí que poden plantejar (i plantegen) tal reivindicació. Gairebé la totalitat de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah van formar part de Mèxic".
Principals obres
• Qui sóc? Els desafiaments a la identitat nacional nord-americana
• El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial
• Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations
• The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century
• American Politics: The Promise of Disharmony
• The Common Defense: Strategic Programs in National Politics
• No Easy Choice: Political Participation in Developing Countries
• Political Order in Changing Societies

RESUM DELS TEXTOS DE Samuel P Huntington

0
-Ens parla de el que ell creu que passarà d’intre de uns anys. On deixaran de dominar els països occidentals i començaran a dominar els països asiàtics i islàmics.

-La societat humana és universal perquè és humana. En un món de multiples civilitzacions la via constructiva a l’universalisme, aceptar la diversitat i cercar atributs comuns.

APORTACIONS DE L'ANTROPOLOGIA CULTURAL

0
L’antropologia estudia la manera de viure dels diferents cultures. L’antropòleg ha de ser objectiu, intentar oblidar-se de la seva cultura, medi, religió, costums, tradicions, llengua... té un quadern de camp amb el que elabora les seves conclusions. Consisteix en observar i participar, l’antropòleg observa la conducta en el grup humà i participa en les activitats.

-Les primeres societats: eren igualitàries basaren la supervivència en la caça. I predomina l’economia d’intercanvi. El cap és un home amb experiència.

-les societats agrícoles: noves solucions i nous recursos produïts per canvis mediambientals. Nova economia: l’acumulació i redistribució controlada. D’un comandament passa a un cap.

Els Estats naixents:Per passar de societats primitives a Estats han de donar-se unes condicions:
-una forta centralització del poder
-una estratificació social més gran
-una clara divisió de funcions
-una desigualtat en la distribució de la riquesa
-un desenvolupament urbanístic
-un notable creixement cultural.
En els llocs on sorgeix un Estat o una nova forma d’orgnatizació social.

DE QUINA MANERA PODEM VIURE AMB ALTRES CIVILITZACIONS?

0
Les civilitzacions s’han format amb fluxos migratoris.

Jo crec que tendírem que viure primer de tot i crec que el més important amb respecte, perquè el respecte és la base més fonamental per a la convivència. La gent que ve de uns altres països tendiria que adaptar-se al medi d’aquell país o ciutat ràpidament. El Estat tendria que controlar els fluxos migratoris perquè així s’evitaria que és fessin dintre de la mateixa ciutat o país grups i no canviessin les seves costums.

COMENTARI DE TEXT

0
idees principals:
Aquest fragment ens parla de l’individualisme possessiu i els seus principis que són que l’individu poseeix llibertat o és lliure i per tant, no depén dels altres, a no ser que ell vulgui no tenir aquesta llibertat.

títol:
principis de l'individualime possessiu

anàlisi
Anàlisi

El text ens parla del home segons l’individualisme possessiu que defensa la llibertat dels èssers humans, i el tipus de relacions dins d’una societat. Utilitza cinc proposicions concretes per definir-lo:
-La primera es refereix a la possibilitat que té l’home de ser lluire, de no dependre de les voluntats dels altres, sinó ser ell mateix. Com comenta el text quan l’home és lliure també és humà.
-La llibertat de la dependència dels altres significa que hi ha una llibertat en les relacions amb altres individus, vol dir que tothom té llibertat per escollir les seves relacions.
-Cada individu és propietari d’ell mateix, que és responsable dels seus actes i que, per tant, cap home deu res a la societat.
-Que pot alienar l’individu. Diu que una persona no pot alienar tota la seva propietat sobre la seva persona i capacitats, que no pot desentendre’s de tot el que té, però, pot alienar la seva capacitat per treballar.
-La societat humana esta formada per una sèrie de relacions mercantils. Penso que es refereix que la relació entre els individus és d’intercanvi.