diumenge, d’abril 18, 2010
PROJECTE 6
0Hola em dic Raúl Martínez i os faré una valoració personal sobre Ortega y Gasset, per finalitzar el meu projecte sobre aquest autor.
En primer lloc, penso que Ortega y Gasset va tenir que lluitar molt durant la seva vida per arribar a la fama, degut els anys que li va tocar viure, JA QUE no van ser fàcils. Malgrat això, crec que és un filòsof molt important i que a Espanya no rep el suficient reconeixement que és mereix.
Al realitzar el treball un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el concepte de moral. El resum d'aquest concepte vol explicar que arribis a ser el que tu realment ets. Jo penso que tot això està molt bé, però que el món està sotmès a una societat que només mostra aparença i que ningú és el que realment és, som com un gran carnaval on tots anem disfreçats durant tot l'any.
Un altre dels aspectes amb el que estic d'acord és amb el tema de la circumstància on Ortega y Gasset afirma " Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella, no me salvo yo". Jo penso que aquesta tesis podria ser una altre crítica a la societat en la que vivim, on només ens preocupem per la nostra circumstancia, i no per el món i per la resta de la societat. On si no salvem i ens preocupem per el món acabarà destruint-se i nosaltres amb ell.
Pel que fa el concepte de perspectiva i el perspectivisme estic d'acord amb Ortega y Gasset. Ell diu que cada persona veu la realitat des de el seu propi punt de vista i per tant cascú té la seva perspectiva diferent als demés. Un exemple per aquest concepte podria ser la pena de mort.
També cal dir que la tesis de Ortega y Gasset supera al idealisme y a la filosofia de Descartes.
Per altre banda, en les categories de la vida, estic d'acord amb que la persona hauria de pensar en un jo ideal i plantejar diferents metes fins arribar a aquest jo, per poder així tenir un projecte personal amb el que tota la societat tindria unes metes molt altes. Crec que d'aquesta manera tots seriem molt més feliços i portaríem una vida molt més plena.
Continuant amb les categories de la vida, però amb un altre aspecte que vull destacar per que estic completament d'acord amb Ortega y Gasset és amb el tema de conviure. Jo penso que conviure és indispensable per a la vida humana, ja que el que ens fa ser realment nosaltres són els demés, i sense una societat conjunta no hi hauria procés, per això penso que la convivència és un factor molt important i imprescindible per a la societat.
Aquesta a sigut la meva valoració personal sobre aquest autor i amb la qual finalitzo el meu projecte sobre Ortega y Gasset, espero que os hagi agradat. Moltes gracies per la vostra atenció. Raúl Martínez.
dijous, d’abril 15, 2010
dimarts, d’abril 06, 2010
ACTIVITAT 25
0
És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.
1. En aquest text Hume parla sobre la probabilitat i la creença, ja que no hi ha certesa en les accions i successos futurs perquè no podem saber el que succeirà. També explica que nosaltres no estem guiats per la raó, sinó pels costums.
2. La crença domina els nostres actes.
3. Aquest fragment de Hume pertany a l'Abstract, i tracta sobre tot allò que succeeix d'una manera determinada tant en el present com en el futur. No és pot demostrar. En el text també ens parla que no es pot demostrar allò que és falç. Podem distingir en la ment entre impresions i percepcions, això explica que quan la ment memoritza quelcom es creii una idea i que aquesta idea sigui una copia de la cosa en si.
4. Aquest fragment de del filòsof Hume es pot comprarar amb Plató pel que fa les idees ja que el filòsof idealista creu que les idees són allò immutable que no canvia i perfecte, mentre que per a Hume només és una copia de la realitat. Pel que fa al coneixemnt amb aquesta teoria també trenca amb la teoria cartesiana.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.
1. En aquest text Hume parla sobre la probabilitat i la creença, ja que no hi ha certesa en les accions i successos futurs perquè no podem saber el que succeirà. També explica que nosaltres no estem guiats per la raó, sinó pels costums.
2. La crença domina els nostres actes.
3. Aquest fragment de Hume pertany a l'Abstract, i tracta sobre tot allò que succeeix d'una manera determinada tant en el present com en el futur. No és pot demostrar. En el text també ens parla que no es pot demostrar allò que és falç. Podem distingir en la ment entre impresions i percepcions, això explica que quan la ment memoritza quelcom es creii una idea i que aquesta idea sigui una copia de la cosa en si.
4. Aquest fragment de del filòsof Hume es pot comprarar amb Plató pel que fa les idees ja que el filòsof idealista creu que les idees són allò immutable que no canvia i perfecte, mentre que per a Hume només és una copia de la realitat. Pel que fa al coneixemnt amb aquesta teoria també trenca amb la teoria cartesiana.
PROJECTE 4
0
La filosofia d'Ortega y Gasset es por dividir en tres parts:
-El perspectivisme, també anomenada doctrina del punt de vista, on explica que tot és subjectiu. Per al filòsof, la perspectiva és la forma que adopta la realitat per a l'individu i cada subjecte té la seva pròpia forma d'accedir a la realitat. La realitat absoluta serà la suma de totes les perspectives individuals. Aquesta veritat absoluta es trobarà en Déu.
-La Raó Vital, es la raó que planteja Ortega, en substitució de la raó pura cartesiana de la tradició filosòfica. Aquesta raó integra totes les exigències de la vida. La raó vital és el principi del raciovitalisme.
-"El jo i la meva circumstància", amb aquesta frase, Ortega explica l'entorn de l'home, tot el que l'envolta, no només l'immediat, sinó també allò remot; no només el físic sinó també l'espiritual. L'home és el problema de la vida. L'home es troba submergit en una circumstancia, que és la naturalesa, en la qual la presenta amb distintes concepcions del seu estat físic i mental, per això deixa com a missió de l'home satisfer-les. En el compliment d'aquesta tasca l'home crea la tècnica, la tècnica entesa com " la reforma que l'home imposa a la naturalesa en vista de la satisfacció de les seves necessitats". Ortega y Gasset definia l'home com: " ésser compost de realitats circumstancials creades per l'opacitat en la forma de pensar i en el sedentarisme com font inspiradora de les cultures neopensants incapaces d'oblidar la tirania que usurpa el conjunt de la saviesa"
-El perspectivisme, també anomenada doctrina del punt de vista, on explica que tot és subjectiu. Per al filòsof, la perspectiva és la forma que adopta la realitat per a l'individu i cada subjecte té la seva pròpia forma d'accedir a la realitat. La realitat absoluta serà la suma de totes les perspectives individuals. Aquesta veritat absoluta es trobarà en Déu.
-La Raó Vital, es la raó que planteja Ortega, en substitució de la raó pura cartesiana de la tradició filosòfica. Aquesta raó integra totes les exigències de la vida. La raó vital és el principi del raciovitalisme.
-"El jo i la meva circumstància", amb aquesta frase, Ortega explica l'entorn de l'home, tot el que l'envolta, no només l'immediat, sinó també allò remot; no només el físic sinó també l'espiritual. L'home és el problema de la vida. L'home es troba submergit en una circumstancia, que és la naturalesa, en la qual la presenta amb distintes concepcions del seu estat físic i mental, per això deixa com a missió de l'home satisfer-les. En el compliment d'aquesta tasca l'home crea la tècnica, la tècnica entesa com " la reforma que l'home imposa a la naturalesa en vista de la satisfacció de les seves necessitats". Ortega y Gasset definia l'home com: " ésser compost de realitats circumstancials creades per l'opacitat en la forma de pensar i en el sedentarisme com font inspiradora de les cultures neopensants incapaces d'oblidar la tirania que usurpa el conjunt de la saviesa"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
