ACTIVITAT 25

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

1. En aquest text Hume parla sobre la probabilitat i la creença, ja que no hi ha certesa en les accions i successos futurs perquè no podem saber el que succeirà. També explica que nosaltres no estem guiats per la raó, sinó pels costums.

2. La crença domina els nostres actes.

3. Aquest fragment de Hume pertany a l'Abstract, i tracta sobre tot allò que succeeix d'una manera determinada tant en el present com en el futur. No és pot demostrar. En el text també ens parla que no es pot demostrar allò que és falç. Podem distingir en la ment entre impresions i percepcions, això explica que quan la ment memoritza quelcom es creii una idea i que aquesta idea sigui una copia de la cosa en si.

4. Aquest fragment de del filòsof Hume es pot comprarar amb Plató pel que fa les idees ja que el filòsof idealista creu que les idees són allò immutable que no canvia i perfecte, mentre que per a Hume només és una copia de la realitat. Pel que fa al coneixemnt amb aquesta teoria també trenca amb la teoria cartesiana.