DEFINICIONS

Raó teòrica: s’orienta cap a la contemplació del món.
Raó practica: s’orienta cap a l’acció i cap la decissió moral.
Metafísica: allò que va més enllà de l’experiència.
Ultimitat:el seu intent d’arribar a les qüestions últimes.
Subjecte:protagonista de l'acció de coneixer.
Opinió(kant):estat de coneixement en el que el subjecte no esta segur.
Interès emancipador:deixa de banda tota mena d’injustícies.
Dogmatisme:posició d’aquells que pensen que poden arribar a la veritat
Escepticisme moderat:ens em de comportar d’acord amb el que és probable.
Criticisme:representa la posició intermèdia entre dogmatisme i l’escepticisme. És possible tenir coneixements certs.
Perspectivisme:diferents perspectives per coneixer la veritat.
Realisme:mostra la realitat tal com és.
Idealisme:no és donen a conèixer tal com son sinó com és mostren.
Noesi: la condiciona com a facultat que coneix.
Perjudici (gadamer): judicis previs que hem adquirit i que son del coneixemnt.
Autoritat:una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algun a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidencia sensible: les dades del sentit.Aquell criter que considera que es cert allò que bè dels sentits.
Adequació: dir del que és que no és o del que no és que és.
Coherència: la veritat és el tot.
Pragmatisme: interpreta tenint en consideració els enunciats per resoldre els problemes.
Consens: acord en el cual arriben diferents interlocutors en condicions d'igualtat.
Contingència: allò que és, pero pot no ser.
Realitat virtual: percepciói senscions generades per un suport tècnic.

DOC.9 PAG.45

-quina relació hi ha entre la i la real de les persones?
La veritat és una propietat d’algunes de les nostres idees. Significa adequació de la realitat. El pragmatisme, d’altra banda, fa la seva pregunta usual. Admesa com a certa una idea o creença, quina diferencia concreta se’n deduirà per a la vida real l’individu.

-quan es pot dir, segons el pragmatisme, que es una idea certa?Quan es `pot posar a prova através de l’experiència, i son: idees certes les que poden assimilar, idees falses son las que no.

Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques?Si, perquè la veritat és posa a prova através de l’experiència però no cal posar-la en pràctica i s’utilitza només en un cert temps fins que ens sigui útil.

William James
(Nueva York, 1842 - Chocorua, 1910) Psicólogo y filósofo norteamericano. Hermano mayor del novelista Henry James e hijo de otro Henry, notable filósofo seguidor de Swedenborg, es el pensador norteamericano moderno más apreciado y admirado. Sus antepasados fueron inmigrantes irlandeses, enriquecidos en su nueva patria. Durante la infancia, William James, como su hermano, acompañó a la familia en sus largas peregrinaciones por Europa, frecuentó numerosas escuelas en seis países distintos y participó en las conversaciones que su fogoso y patriarcal progenitor dirigía en las tertulias de importantes personalidades.
La irregularidad de los estudios y la profusión de sus facultades innatas le hicieron difícil la elección de una carrera, que recayó finalmente sobre la ciencia. A los cursos de la Harvard Medical School, interrumpidos por una expedición a la cuenca del Amazonas en compañía del naturalista Louis Agassiz y luego reanudados, siguió una estancia de dieciocho meses en Alemania, período de lecturas, observaciones y reflexiones al cual cabe remontar la aparición de su ideología; pero, asimismo, etapa de inquietas decisiones y de un desaliento que rayó casi en la desesperación suicida.
De su padre había heredado William James no solamente la tendencia a las especulaciones no ortodoxas, sino también un profundo interés por los valores morales y espirituales, la necesidad de una fe religiosa y una acusada propensión al misticismo, que su obra científica, y más particularmente la lectura de Darwin, pusieron en grave aprieto. A lo largo de toda su vida se sintió preocupado por el problema de la conciliación de la tendencia interior a la fe con el pensamiento científico que parecía minarla; ello constituyó uno de los principales móviles de su obra.
El resultado inmediato de este clásico dilema del siglo XIX, unido en tal caso a un drama psicológico personal, fue, a su regreso a América en 1868, un período de torturadas vacilaciones, aguda melancolía y grave crisis nerviosa que le llevó al borde de la locura y dio lugar más tarde a un casi místico "juicio" cuya formulación filosófica, expresada con crudeza, es la siguiente: aun cuando la mente, según afirma Darwin, sea en verdad un producto de la evolución biológica, un instrumento elaborado para que el organismo humano pueda afrontar el medio ambiente, la voluntad del hombre permanece, a pesar de ello, "libre" bajo cualquier aspecto; la fe, siquiera privada de su contenido teológico, mantiene, sea como fuere, sus propios derechos de íntima función al mismo tiempo inextirpable e indispensable para el mantenimiento de la existencia; la vida merece, por sí misma, ser vivida.

DOCUMENT 4 PAG.40

1.El text ens parla sobre uns homes que observen un paisatge. Parla del punt de vista que ho veu cadascun, perquè sigui diferent no vol dir que no sigui real sinó que cadascun el veu desde un punt de vista diferent.

2.diferents punts de vista.

3. El text ens parla sobre els punts de vista de la gent explica que segon la posició del objecte el subjecte es vist desde una manera o altre i els dos homes estan en posicions diferents veuen les coses diferents. Per tant segon el text no troben just el punt de vista de l’altre.

4. El text defensa el mètode idealista, perquè no dona a conèixer les coses tal com son, sinó com és mostren. L’existència de la consciència, la seguretat que jo estic pensant o coneixent aquest model el defensa kant i Hegel, és pot comparar amb el realisme que diu que la realitat és tal com és i que podem conèixer les coses en si mateixes, que la ment és un mirall del món. També és pot comparar amb la femenologia que és un terme entremig entre el realisme i d’idealisme que és conèixer el que són les coses en la seva presentació pura i simple a la consciència.

Podem arribar a coneixents realment a nosaltres mateixos?

Jo crec que no perquè primer tindríem que provar com reaccionem mentalment físicament i emocionalment a totes les situacions possibles que ens pugui plantejar la vida, cosa que crec que és poc probable o impossible. També depèn de les nostres experiències de la nostra vida, ponem canviar i fer-nos més forts mentalment, canviar d’actituds etc..
Hi han moltes coses de nosaltres mateixos que desconeixem i no sabem, perquè no sabem com reaccionarem a molts estímuls perquè mai els hem tingut. Els éssers humans estem en constants millores de capacitat i de superació increïble per tant aquesta també és una proba bastant important de que no ens podem conèixer si ens estem superant contínuament, la gent sol canviar a mesura que passa el temps. El caràcter i la personalitat defineixen a les persones.

deures pàgina 21, doc.4

-Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?
Tant les lleis com les teories formen part del mètode hipoteticodeductiu, les lleis son enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable. Les lleis són enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència particular. Les teories són mes generals.


-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
TEORIA DE LA RELATIVITAT:
-transformacions de Lorentz
-simultaneïtat
-dilatació del temps i contracció de la longitud
-quantitats relatives
-etc..

definicions

-Saber ordinari: sap el què però no el perquè
-saber científic: busca el perquè
-saber filosòfic: utilitza la raó a través de l’argumentació
-ciència (def. Moderna): tipus de coneixement que aplica l’experimentació i les matemàtiques.
-mètodes: manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la seva consecució d’un fi.
-axioma: son principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
-mètode hipoteticodeductiu parteix d’una hipòtesi i la contrasta a través de l’experiència..
-hipòtesi: suposició provisional sobre el comportament d’un determinat aspecte de l’experiència.
-llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
-inducció completa:conjunt de casos que es poden controlar.
-mite:narració,o fantàstica per que intervenen explicar l’origen i la regularitat del cosmos.
-mètode empiricorracional: convina l’experiència en la raó en l’àmbit del coneixement.
-empirisme: és mes important l’experiència que la raó.
-idees innates idees clares, certes que provenen de la raó i no las hem après.
-mètode anticolingüistic: aclarir el llenguatge.
-joc de llenguatge: diverses formes de fer servir el llenguatge.
-Hermenèutica no normativa. No posa normes a la comprensió.
-retencions de validesa de la parla: normes que han de posseir de la comunicació segons l’hermenèutica normativa.
-ontologia: part de la filosofia que estudia l’ésser.
-estètica: tipus de saber filosòfic pràctic que tracta de l’art

document 10

<1-explica idees principals:- la filosofia és l’aclariment lògic del pensament. La filosofia és una activitat. El resultat de la filosofia és l’aclariment d’allò que estàs pensant.

2-posa un títol:
Què es la filosofia

3-funció de la filosofia segons el text. Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat?
Perquè és té que filosofar i per filosofar s’han de fer preguntes i per fer-se preguntes tens que pensar i pensar és una activitat.

4-comenta la frase subratllada:
què la filosofia no aclara rés, només deixa més dubtes.

5-quin mètode utilitza l’autor? Compara’l amb altres textos.Mètode anticolingüistic, que tracta sobre l’aclariment del llenguatge, aquest mètode és defensat per wittgenstein, i està el primer wittgenstein, per anàlisi formal(relacions llenguatge mon) i el segon wittgenstein, anàlisis pragmàtica(ús del llenguatge).
És pot comparar amb l’hermenèutic, que el que intenta es interpretar i comprendre el sentit dels textos, aquest art és porta més enllà dels textos aquest mètode és utilitzat perquè és pot interpretar no explicar i per tant no s’explica si no és compren. L’hermenèutica no normativa no posa normes a la comprensió.


BIOGRAFIA:
Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, Àustria, 26 d'abril de 1889 Cambridge, Regne Unit, 29 d'abril de 1951), filòsof austríac súbdit de l'Imperi Austro-Hongarès, després nacionalizado súbdit britànic. En vida va publicar solament un llibre: el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura als positivistas lògics del Cercle de Viena, moviment del que mai es va considerar membre. Temps després, el Tractatus va ser severament criticat pel propi Wittgenstein en Els quaderns blau i marró i en les seves Investigacions filosòfiques, ambdues obres pòstumes. Va ser deixeble de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, on més tard també ell va arribar a ser professor. Va morir prop d'Elizabeth Anscombe, qui es va encarregar que rebés els auxilis de l'Església.
Interessos principals Metafísica, Epistemologia, Lògica, Filosofia del llenguatge, Filosofia de la matemàtica, Filosofia de la ment Idees notables
Inicis: l'estructura del llenguatge lògicament representa l'estructura de la realitat; Més tard: en la majoria dels casos, el significat d'una paraula és el seu ús en el llenguatge; la idea d'un llenguatge lògicament privat és incoherent.

Document 12:

-Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima? Quines son les conseqüències té per a nosaltres?
Sortim de dins cap a fora, i ens preocupen més els problemes quotidians, perquè no tenim temps per pensar, ja que portem una vida estressant i no podem arribar a reflexionar sobre els autèntics problemes de la vida.
-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moments de soledat.1-que vull fer amb mi mateix?
2-que hi ha desprès de la mort?
3-que em passarà?
4-que vull fer amb mi mateix?
5-que passarà amb el mon?
6-els objectes son tal com és mostren?
-Per Zubiri quin es el problema de la Filosofia contemporània?Les persones solen pensar en problemes de si mateix, degut a la vida que tenen, i no pensar en el que tenim al voltant, que es tot un gran enigma, no tenim temps a filosofar i nomes pensem físicament.

Xavier Zubiri

Va néixer a Sant Sebastià el 4 de desembre de 1898. Segons compte la seva vídua, Carmen Castro, el metge que va atendre l'enllumenament va diagnosticar que gràcies a Déu no viuria, ja que de fer-lo es quedaria ximple. ALS 17 anys ingressa en el Seminari de Madrid, coneixent així a un dels professors que més li va ensenyar en el camp de la filosofia en els seus primers anys, Juan Zaragüeta. En 1919 coneix a Ortega i Gasset, el qual dirigirà la seva tesi doctoral presentada en la Universitat de Madrid en 1921 . En 1920 es llicencia en filosofia en l'Institut Superior de filosofia de la Universitat de Lovaina. Aquest mateix any aconsegueix el doctorat en Teologia a Roma. En 1921 es doctora en Filosofia per la Universitat Central de Madrid. Aquest mateix any, al setembre, s'ordena diácono, establint-se a Madrid. En la Universitat madrilenya guanya la càtedra de Filosofia en any 1926 . Entre els anys 1928-1930 gaudeix d'un permís d'estudis que li duu A Friburg, on estudia amb Husserl i Heidegger, i també a Berlín, on assisteix als cursos de Nicolai Hartmann, i coneix a Einstein, Schrödinger, Max Planck i Werner Jaeger. Coneix a Berlín a Carmen Castro, quan ella només contava amb 18 anys. Entre 1931 i 1935 exerceix en la seva càtedra de Madrid. En 1936 es casa amb Carmen a Roma, després d'un procés eclesiàstic per a arribar a l'estat laical. En Roma té oportunitat d'estudiar llengües de l'antic orient amb el sumeriólogo A. Deimel. A l'esclatar la guerra civil a Espanya, Zubiri és vigilat a Roma per l'ambaixada franquista, pel que sembla per ser basc i professor universitari, coses que ja per separat eren motiu de sospita per al règim. Donada la incomoditat i les pressions existents a Roma, es trasllada al costat de la seva dona a París, vivint en el Col·legi d'Espanya de la Ciutat Universitària. En París té ocasió de treballar amb Luis De Broglie en el camp de la física i amb Benveniste en el de la filologia. Freqüenta també al filòsof Maritain. A l'acabar la guerra civil torna A Espanya, acceptant la càtedra de filosofia en la Universitat de Barcelona, pel que sembla perquè volien allunyar-lo de Madrid, però rebutjant el deganat que li van oferir. Exerceix a Barcelona durant els anys 1940-1942, doncs en aquest últim any va sol·licitar una excedència sine die, una renúncia vetllada donades les pressions del règim. Tota la seva marxa filosòfica fins a l'any 1944 és denominada per Zubiri la seva etapa fenomenológica i es recull en el llibre Naturalesa, Història, Déu com una recopilació d'articles. A partir d'aquest moment comença el que ell denominava la seva etapa metafísica, és a dir, la seva etapa de maduresa, en la qual apareixeran els seus llibres més originals, marcant una fita el primer d'ells, Sobre l'Essència, de 1962 . En l'any 1945 comencen els cursos privats que ofereix Zubiri ja fora de l'àmbit universitari. Aquests cursos duraran fins a l'any 1976, amb una interrupció entre 1954 i 1959. A partir de 1977 Zubiri es va consagrar a preparar la seva obra escrita, que fins a aquest moment constava de molt poques obres, si exceptuem els articles. Va participar, això sí, intensament en el Seminari Zubiri, creat en 1971 . Els cursos zubirianos s'han anat publicant en forma de llibres després de la mort del filòsof, esdevinguda el 21 de setembre de 1983, sent la trilogia titulada Intel·ligència sentiente un dels més representatius per la seva originalitat i importància en l'àmbit de la Teoria del coneixement.

saber científic

LA FILOSOFIA ÉS UNA CIÈNCIA?

Jo considero que la filosofia no es cap ciència, però si que té una relació bastant gran i molts trets característics que coincideixen amb la filosofia. A la filosofia no s’utilitzen mètodes científics, ni formules, i tampoc obtens resposta com a la ciències. Per filosofar no fan falta revisar mètodes, si no el raonament humà. La filosofia es un acte de reflexió i poden haver moltes opinions de el que estem pensant i poden sortir moltes propostes raonables que poden ser certes o no i en canvi en la ciència només hi ha una resposta i no es pot opinar.

QUE ÉS LA FILOSOFIA?

Fer filosofia és en certa manera de ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Per acceptar el desconcert i fins i tot el desfici que ens produeix el que no entenem. Sovint se cita com a frase inaugural de la filosofia l’expressió de Sòcrates: «Només sé que no sé res». La filosofia esta definida com una disciplina que per mitjà de la lògica i el raonament cerca de donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. El mètode fonamental de la filosofia és l'ús del raonament per avaluar els arguments. No obstant, l'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids, el que representa la filosofia és un tema discutible i varia d'acord a les diferents tradicions filosòfiques. El terme filosofia prové del grec que significa "amor per la saviesa". Generalment s’afirma que la filosofia -que segons Plató i Aristòtil neix de l’admiració- apareix com la superació del pensament mític, basat en creences sense fonamentació racional, per una forma de pensament crítica i racional.