ACTIVITAT 16

CARTA A MENECEU

1) En la Carta a Meneceu és la recerca de la felicitat on explica que l'únic camí que ens condueix a aquest, és la filosofia. Aquests exercici està a les mans de tots i hem de sentir-nos satisfets per poder filosofar. Epicur ens parla del destí però no tot està escrit. Hi ha diferents tipus de desitjos. Hi han els que ens condueixen a la felicitat i els que no. Pel que fa als que condueixen a la felicitat és necessari el seny per tal de poder distingir entre aquells que ens produiran plaer i els que ens produiran dolor.

2) La felicitat i el seu camí

3) Aquesta és una carta d'Epicur dirigida a Meneceu, on exposa la teoria del plaer i el dolor. Aquests es redueixen a sensació i la mort és la privació de la sensació.

El plaer és per tant el fi dels fins ja que ens conduirà a la felicitat. Tots els éssers humans tenen seny i tenen la capacitat d'escollir quins plaers són els més adients per a ell i els que el faran sentir millor. El fet de viure feliçment s’aconsegueix vivint segons la virtut.

4) El principi del plaer i el dolor és un principi primordial per viure, és el cos el que ha de mesurar quelcom. Epicur en la seva teoria concep d'aquesta manera la felicitat a diferència d'Aristòtil que creu que la felicitat és un fi que no és mitjà en un altre fi i sinó que és un fi màxim. Plató creia que la felicitat s'orientava al món intel.ligible i es podia arribar a aquesta a través de la virtut.

ACTIVITAT 15

Aquest text d’Aristòtil, ens parla sobre el canvi i que per fer aquest canvi necessita els contraris que s’identifiquen amb el lletrat i no-lletrat, ja que el subjecte és l’únic que no canvia i roman igual.

El canvi

Aquest text d’Aristòtil, text número 12, pertany a els textos de la física on el tema tractat és elmoviment i es pregunta sobre el principi de moviment. Aquest principi de moviment és el canvi, on tot canvia i res és immutable exepte la substància, que en aquest cas és un home. L’únic que canvia es l’accident i no la substància perquè persegueix un fi.

El text següent es pot comparar amb Heràclid, ja que pnsa que tot canvia i res roman exepte aquesta teoria. La realitat és un procés que através d’una lluita de contraris pot formar la natura. És totalment el contrari del que exposa Parmènides en la seva teoria on la ralitat és l’ésser i l’ésser no canvia, ja que és immutable.

ACTIVITAT 14

L'ou o la gallina?

Aquesta qüestió no puc contestar-la amb certesa ja que no en tinc coneixement absolut sobre l’assumpte ni sobre les teories que s’hagin formulat a partir d’aquesta pregunta.

De totes maneres, jo crec que, primer és va formar l’ou, perquè de l’ou surt la gallina, però no podria haver cap gallina que sorgís del no rés, és a dir, que el primer pas per aconseguir una gallina és l’ou, ja que la gallina no pot néixer sinó és d’un ou, la gallina no és pot transformar en gallina durant la seva vida perquè això no té sentit, per tant, la gallina va sorgir de uns canvis genètics que és van produir al llarg de l’historia i per això crec que la primera gallina abans de néixer tenia que ser un embrió.

ACTIVITAT 13

Aristòtil o Plató?

Tant Aristòtil com Plató han sigut dos filosofs molt importants en la història de la filosofia. Això és nota en les seves teories, ja que han sigut molt influenciades, a més tot i fer moltíssims segles de l’existència dels dos, em semblen teories molt coherents per el nostre temps.

Des de el meu punt de vista crec que Aristòtil és més realista i per això em decanto més per ell. Ja que la Plató parla del Demiurg i un altre món, el món de les idees i a mi no em convens massa aquesta idea, tot i això penso que la teoria de Plató es també molt complexa i tot està relacionat això la coverteix en una teoria coherent. La teoria de Aristòtil molt més realista, que presenta només un món. En aquest món tot canvia exepte les subtànces, que és l’única cosa que roman i és immutable.

Per aquests motius hem decanto més per la teoria d’Aristotil, malgrat això també penso que la teoria de Plató pot ser igual de defensable que aquesta.

ACTIVITAT 12

1) Aquest text és un argument sobre una lluita de contraris, explica que de quelcom neix el seu contrari i que després es produeixen uns processos de generació entre l’un i l’altre. També explica que les animes van a parar a l’Hades, d’allà tornen a altres cossos.

2) Els contraris

3) En aquest fragment del Fedó, escrit per Plató explica que les ànimes quan són alliberades es dirigeixen a l’Hades i més tard, tornen a altres cossos per donarlis vida. Desprès parla de l’argument de Sòcrates sobre els contraris on totes les cosses tenen un i d’aquí surgeixn els altres i per finalitzar troba una relació entre el que diu Sòcrates i Cebes, això fa afirmar la necessitat i l’existència de contraris.

4) Es pot correspondre amb Heràclid, ja que ells diu que la realitat anvia continuament i està sotmesa a canvi. Tambè parla sobre la lluita dels contraris. També pot correspondre amb els pitagorics i la seva idea sobre que era l’ànima i soposa clarament a Parmènides i la seva idea de la que la realitat era un ésser i aquest ésser era inmutable.