kant II

kant

activitat 27

1. El fragment seguent de Kant tracta sobre la sobre el coneixement, on explica que aquest no sempre és format per l'experiència, a vegades pot venir donat d'impresions captades i sensibles, per tant podrà ser que el coneixement sigui un coneixement a priori.

2. Coneixement a priori

3. Aquest fragment pertany a la Crítica de la Raó Pura i es pot dividir en tres vessants:
-cant defensa que el coneixemnt vingui donat a través de l'experiència, ja que els sentits capten la realitat.
- però per altre banda, trobem que no tot el coneixemnt bé donat per els sentits ja que també participa d'aquest l'enteniment que és l'encarregat de crear els conceptes a partir de l'experiència.

- Finalmet Kant parla sobre els coneixements a posteriori, aquells que tenen un coneixement independent de l'experiència, on mostra un cert racionalisme.

En aquest fragment kant ens mostra la seva teoria.

4. Aquest fragment ens mostra com es contrari a les idees de Descartes, ja que aquest no es fia dels sentits i dubta d'aquests per arribar a la certesa. També és pot comparar amb Hume, ja que aquest diu que el coneixement bé donat a través de l'experiència, malgrat això no pensa que els sentits i participin.

activitat 26

Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel•lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una altra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans.

1. En aquest fragment de Hume explica com les accions dels éssers humans no és guien per la raó, i si per els sentiments, el desig i les afeccions que són els encarregats de moure i guiar als éssers humans a prendre unes accions determinades.

2. El sentiment i les accions humanes.

3. En aquest fragment de Hume parla sobre la moral, en concret sobre les accions humanes, aquestes no poden ser aclarides a través de la raó i si a través dels sentiments. Desprès el filòsof escriu un exemple d’una persona i es pregunta el per que fa esport, això porta a un raonament totalment absurd, per això afirma que la raó en la moral humana no intervé i si ho fan els sentiments i la conveniència. Aquestes accions no porten a un egoisme sinó a la compassió o la solidaritat, aj que els humans tenim la capacitat de simpatia

4. Aquesta teoria es contraposarà al que dirà Kant, ja que Kant explica que no s'ha de perseguir cap fi, tot s'ha de fer per deure.