Samuel Phillips Huntington

Samuel Phillips Huntington (nascut el 18 d'abril de 1927) és professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Harvard conegut per la seva anàlisi de les relacions existents entre el govern civil i militar, la seva investigació sobre els cops d'estat en països del Tercer Món i la seva tesi sobre els conflictes socials futurs. Ha estat membre del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships i la Comission on Integrated Long Term Strategy.

Polèmiques
Va ser assessor de Lyndon B. Johnson i el 1968 va justificar els bombardeigs a les zones rurals del Vietnam com a forma de forçar els partidaris del Vietcong a desplaçar-se a les ciutats. Va ser corredactor de l'informe sobre "La Governabilitat de les Democràcies", publicat l’any 1976 per la Comissió Trilateral.
Al seu llibre "El Xoc de civilitzacions", Huntington prediu que els principals actors polítics del segle XXI seran les civilitzacions en lloc dels estats-nació. Més recentment, va adquirir l'atenció general per considerar que la immigració actual que es desplaça des d’Amèrica llatina cap als Estats Units constitueix una amenaça a la identitat nacional d'aquest país.
El matemàtic i dissident de la SIDA Serge Lang va realitzar una campanya, reeixida, per evitar que Huntington fos elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana, acusant-lo d'usar incorrectament les matemàtiques.

El xoc de civilitzacions
Article principal: Xoc de civilitzacions
El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d’un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.

Qui sóc i immigració
El llibre més recent d'Huntington, "Qui som: Els desafiaments a la identitat nacional americana" (en anglès "Who Are We: The Challenges to America's National Identity"), va ser publicat el maig del 2004. La discussió es centra en la identitat nacional americana i la possible amenaça que constitueix la immigració llatinoamericana a gran escala, que segons l'autor podria "dividir els Estats Units en dos pobles, dues cultures i dos llenguatges". De la mateixa forma com "El xoc de civilitzacions", aquest llibre ha creat controvèrsia, i alguns han acusat a Huntington de xenofòbia per afirmar que els Estats Units han estat històricament un país de cultura protestant anglosaxona.

Se l'ha acusat de presentar una actitud etnocentrista o racista vers a la immigració, argumentant que els valors mexicans (per exemple "la manca d'ambició" i "l’acceptació de la pobresa com a virtut necessària per entrar al Cel") són incompatibles amb els ideals anglo-protestants (dels quals esmenta el Cristianisme, el compromís religiós i l'ètica de treball protestant). Més encara, Huntington assevera que aquesta introducció de nous valors atenta contra el somni americà, que segons les seves paraules és el "somni creat per una societat anglo-protestant"i agregà que els mexicanoamericans poden "participar en aquest somni i aquesta societat només si somien en anglès".

Cites més famoses
• "La meva hipòtesi és que la font fonamental de conflicte en aquest nou món no serà en principi ideològica o econòmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats nació continuaran sent els actors més poderosos per als assumptes exteriors, però els principals conflictes de política global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominarà la política global. Les línies de falla entre les civilitzacions seran les línies de batalla del futur".
• "Occident no va conquerir al món per la superioritat de les seves idees, valors o religió, sinó per la superioritat en aplicar la violència organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".
• "Cap altre grup immigrant de la història dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposició de formular una reivindicació històrica sobre una part del territori nord-americà. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, sí que poden plantejar (i plantegen) tal reivindicació. Gairebé la totalitat de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah van formar part de Mèxic".
Principals obres
• Qui sóc? Els desafiaments a la identitat nacional nord-americana
• El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial
• Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations
• The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century
• American Politics: The Promise of Disharmony
• The Common Defense: Strategic Programs in National Politics
• No Easy Choice: Political Participation in Developing Countries
• Political Order in Changing Societies

RESUM DELS TEXTOS DE Samuel P Huntington

-Ens parla de el que ell creu que passarà d’intre de uns anys. On deixaran de dominar els països occidentals i començaran a dominar els països asiàtics i islàmics.

-La societat humana és universal perquè és humana. En un món de multiples civilitzacions la via constructiva a l’universalisme, aceptar la diversitat i cercar atributs comuns.

APORTACIONS DE L'ANTROPOLOGIA CULTURAL

L’antropologia estudia la manera de viure dels diferents cultures. L’antropòleg ha de ser objectiu, intentar oblidar-se de la seva cultura, medi, religió, costums, tradicions, llengua... té un quadern de camp amb el que elabora les seves conclusions. Consisteix en observar i participar, l’antropòleg observa la conducta en el grup humà i participa en les activitats.

-Les primeres societats: eren igualitàries basaren la supervivència en la caça. I predomina l’economia d’intercanvi. El cap és un home amb experiència.

-les societats agrícoles: noves solucions i nous recursos produïts per canvis mediambientals. Nova economia: l’acumulació i redistribució controlada. D’un comandament passa a un cap.

Els Estats naixents:Per passar de societats primitives a Estats han de donar-se unes condicions:
-una forta centralització del poder
-una estratificació social més gran
-una clara divisió de funcions
-una desigualtat en la distribució de la riquesa
-un desenvolupament urbanístic
-un notable creixement cultural.
En els llocs on sorgeix un Estat o una nova forma d’orgnatizació social.

DE QUINA MANERA PODEM VIURE AMB ALTRES CIVILITZACIONS?

Les civilitzacions s’han format amb fluxos migratoris.

Jo crec que tendírem que viure primer de tot i crec que el més important amb respecte, perquè el respecte és la base més fonamental per a la convivència. La gent que ve de uns altres països tendiria que adaptar-se al medi d’aquell país o ciutat ràpidament. El Estat tendria que controlar els fluxos migratoris perquè així s’evitaria que és fessin dintre de la mateixa ciutat o país grups i no canviessin les seves costums.

COMENTARI DE TEXT

idees principals:
Aquest fragment ens parla de l’individualisme possessiu i els seus principis que són que l’individu poseeix llibertat o és lliure i per tant, no depén dels altres, a no ser que ell vulgui no tenir aquesta llibertat.

títol:
principis de l'individualime possessiu

anàlisi
Anàlisi

El text ens parla del home segons l’individualisme possessiu que defensa la llibertat dels èssers humans, i el tipus de relacions dins d’una societat. Utilitza cinc proposicions concretes per definir-lo:
-La primera es refereix a la possibilitat que té l’home de ser lluire, de no dependre de les voluntats dels altres, sinó ser ell mateix. Com comenta el text quan l’home és lliure també és humà.
-La llibertat de la dependència dels altres significa que hi ha una llibertat en les relacions amb altres individus, vol dir que tothom té llibertat per escollir les seves relacions.
-Cada individu és propietari d’ell mateix, que és responsable dels seus actes i que, per tant, cap home deu res a la societat.
-Que pot alienar l’individu. Diu que una persona no pot alienar tota la seva propietat sobre la seva persona i capacitats, que no pot desentendre’s de tot el que té, però, pot alienar la seva capacitat per treballar.
-La societat humana esta formada per una sèrie de relacions mercantils. Penso que es refereix que la relació entre els individus és d’intercanvi.

DEFINICIONS

Raó teòrica: s’orienta cap a la contemplació del món.
Raó practica: s’orienta cap a l’acció i cap la decissió moral.
Metafísica: allò que va més enllà de l’experiència.
Ultimitat:el seu intent d’arribar a les qüestions últimes.
Subjecte:protagonista de l'acció de coneixer.
Opinió(kant):estat de coneixement en el que el subjecte no esta segur.
Interès emancipador:deixa de banda tota mena d’injustícies.
Dogmatisme:posició d’aquells que pensen que poden arribar a la veritat
Escepticisme moderat:ens em de comportar d’acord amb el que és probable.
Criticisme:representa la posició intermèdia entre dogmatisme i l’escepticisme. És possible tenir coneixements certs.
Perspectivisme:diferents perspectives per coneixer la veritat.
Realisme:mostra la realitat tal com és.
Idealisme:no és donen a conèixer tal com son sinó com és mostren.
Noesi: la condiciona com a facultat que coneix.
Perjudici (gadamer): judicis previs que hem adquirit i que son del coneixemnt.
Autoritat:una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algun a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidencia sensible: les dades del sentit.Aquell criter que considera que es cert allò que bè dels sentits.
Adequació: dir del que és que no és o del que no és que és.
Coherència: la veritat és el tot.
Pragmatisme: interpreta tenint en consideració els enunciats per resoldre els problemes.
Consens: acord en el cual arriben diferents interlocutors en condicions d'igualtat.
Contingència: allò que és, pero pot no ser.
Realitat virtual: percepciói senscions generades per un suport tècnic.

DOC.9 PAG.45

-quina relació hi ha entre la i la real de les persones?
La veritat és una propietat d’algunes de les nostres idees. Significa adequació de la realitat. El pragmatisme, d’altra banda, fa la seva pregunta usual. Admesa com a certa una idea o creença, quina diferencia concreta se’n deduirà per a la vida real l’individu.

-quan es pot dir, segons el pragmatisme, que es una idea certa?Quan es `pot posar a prova através de l’experiència, i son: idees certes les que poden assimilar, idees falses son las que no.

Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques?Si, perquè la veritat és posa a prova através de l’experiència però no cal posar-la en pràctica i s’utilitza només en un cert temps fins que ens sigui útil.

William James
(Nueva York, 1842 - Chocorua, 1910) Psicólogo y filósofo norteamericano. Hermano mayor del novelista Henry James e hijo de otro Henry, notable filósofo seguidor de Swedenborg, es el pensador norteamericano moderno más apreciado y admirado. Sus antepasados fueron inmigrantes irlandeses, enriquecidos en su nueva patria. Durante la infancia, William James, como su hermano, acompañó a la familia en sus largas peregrinaciones por Europa, frecuentó numerosas escuelas en seis países distintos y participó en las conversaciones que su fogoso y patriarcal progenitor dirigía en las tertulias de importantes personalidades.
La irregularidad de los estudios y la profusión de sus facultades innatas le hicieron difícil la elección de una carrera, que recayó finalmente sobre la ciencia. A los cursos de la Harvard Medical School, interrumpidos por una expedición a la cuenca del Amazonas en compañía del naturalista Louis Agassiz y luego reanudados, siguió una estancia de dieciocho meses en Alemania, período de lecturas, observaciones y reflexiones al cual cabe remontar la aparición de su ideología; pero, asimismo, etapa de inquietas decisiones y de un desaliento que rayó casi en la desesperación suicida.
De su padre había heredado William James no solamente la tendencia a las especulaciones no ortodoxas, sino también un profundo interés por los valores morales y espirituales, la necesidad de una fe religiosa y una acusada propensión al misticismo, que su obra científica, y más particularmente la lectura de Darwin, pusieron en grave aprieto. A lo largo de toda su vida se sintió preocupado por el problema de la conciliación de la tendencia interior a la fe con el pensamiento científico que parecía minarla; ello constituyó uno de los principales móviles de su obra.
El resultado inmediato de este clásico dilema del siglo XIX, unido en tal caso a un drama psicológico personal, fue, a su regreso a América en 1868, un período de torturadas vacilaciones, aguda melancolía y grave crisis nerviosa que le llevó al borde de la locura y dio lugar más tarde a un casi místico "juicio" cuya formulación filosófica, expresada con crudeza, es la siguiente: aun cuando la mente, según afirma Darwin, sea en verdad un producto de la evolución biológica, un instrumento elaborado para que el organismo humano pueda afrontar el medio ambiente, la voluntad del hombre permanece, a pesar de ello, "libre" bajo cualquier aspecto; la fe, siquiera privada de su contenido teológico, mantiene, sea como fuere, sus propios derechos de íntima función al mismo tiempo inextirpable e indispensable para el mantenimiento de la existencia; la vida merece, por sí misma, ser vivida.