dilluns, de maig 03, 2010
diumenge, de maig 02, 2010
activitat 27
0
1. El fragment seguent de Kant tracta sobre la sobre el coneixement, on explica que aquest no sempre és format per l'experiència, a vegades pot venir donat d'impresions captades i sensibles, per tant podrà ser que el coneixement sigui un coneixement a priori.
2. Coneixement a priori
3. Aquest fragment pertany a la Crítica de la Raó Pura i es pot dividir en tres vessants:
-cant defensa que el coneixemnt vingui donat a través de l'experiència, ja que els sentits capten la realitat.
- però per altre banda, trobem que no tot el coneixemnt bé donat per els sentits ja que també participa d'aquest l'enteniment que és l'encarregat de crear els conceptes a partir de l'experiència.
- Finalmet Kant parla sobre els coneixements a posteriori, aquells que tenen un coneixement independent de l'experiència, on mostra un cert racionalisme.
En aquest fragment kant ens mostra la seva teoria.
4. Aquest fragment ens mostra com es contrari a les idees de Descartes, ja que aquest no es fia dels sentits i dubta d'aquests per arribar a la certesa. També és pot comparar amb Hume, ja que aquest diu que el coneixement bé donat a través de l'experiència, malgrat això no pensa que els sentits i participin.
2. Coneixement a priori
3. Aquest fragment pertany a la Crítica de la Raó Pura i es pot dividir en tres vessants:
-cant defensa que el coneixemnt vingui donat a través de l'experiència, ja que els sentits capten la realitat.
- però per altre banda, trobem que no tot el coneixemnt bé donat per els sentits ja que també participa d'aquest l'enteniment que és l'encarregat de crear els conceptes a partir de l'experiència.
- Finalmet Kant parla sobre els coneixements a posteriori, aquells que tenen un coneixement independent de l'experiència, on mostra un cert racionalisme.
En aquest fragment kant ens mostra la seva teoria.
4. Aquest fragment ens mostra com es contrari a les idees de Descartes, ja que aquest no es fia dels sentits i dubta d'aquests per arribar a la certesa. També és pot comparar amb Hume, ja que aquest diu que el coneixement bé donat a través de l'experiència, malgrat això no pensa que els sentits i participin.
activitat 26
0
Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel•lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una altra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans.
1. En aquest fragment de Hume explica com les accions dels éssers humans no és guien per la raó, i si per els sentiments, el desig i les afeccions que són els encarregats de moure i guiar als éssers humans a prendre unes accions determinades.
2. El sentiment i les accions humanes.
3. En aquest fragment de Hume parla sobre la moral, en concret sobre les accions humanes, aquestes no poden ser aclarides a través de la raó i si a través dels sentiments. Desprès el filòsof escriu un exemple d’una persona i es pregunta el per que fa esport, això porta a un raonament totalment absurd, per això afirma que la raó en la moral humana no intervé i si ho fan els sentiments i la conveniència. Aquestes accions no porten a un egoisme sinó a la compassió o la solidaritat, aj que els humans tenim la capacitat de simpatia
4. Aquesta teoria es contraposarà al que dirà Kant, ja que Kant explica que no s'ha de perseguir cap fi, tot s'ha de fer per deure.
1. En aquest fragment de Hume explica com les accions dels éssers humans no és guien per la raó, i si per els sentiments, el desig i les afeccions que són els encarregats de moure i guiar als éssers humans a prendre unes accions determinades.
2. El sentiment i les accions humanes.
3. En aquest fragment de Hume parla sobre la moral, en concret sobre les accions humanes, aquestes no poden ser aclarides a través de la raó i si a través dels sentiments. Desprès el filòsof escriu un exemple d’una persona i es pregunta el per que fa esport, això porta a un raonament totalment absurd, per això afirma que la raó en la moral humana no intervé i si ho fan els sentiments i la conveniència. Aquestes accions no porten a un egoisme sinó a la compassió o la solidaritat, aj que els humans tenim la capacitat de simpatia
4. Aquesta teoria es contraposarà al que dirà Kant, ja que Kant explica que no s'ha de perseguir cap fi, tot s'ha de fer per deure.
diumenge, d’abril 18, 2010
PROJECTE 6
0Hola em dic Raúl Martínez i os faré una valoració personal sobre Ortega y Gasset, per finalitzar el meu projecte sobre aquest autor.
En primer lloc, penso que Ortega y Gasset va tenir que lluitar molt durant la seva vida per arribar a la fama, degut els anys que li va tocar viure, JA QUE no van ser fàcils. Malgrat això, crec que és un filòsof molt important i que a Espanya no rep el suficient reconeixement que és mereix.
Al realitzar el treball un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el concepte de moral. El resum d'aquest concepte vol explicar que arribis a ser el que tu realment ets. Jo penso que tot això està molt bé, però que el món està sotmès a una societat que només mostra aparença i que ningú és el que realment és, som com un gran carnaval on tots anem disfreçats durant tot l'any.
Un altre dels aspectes amb el que estic d'acord és amb el tema de la circumstància on Ortega y Gasset afirma " Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella, no me salvo yo". Jo penso que aquesta tesis podria ser una altre crítica a la societat en la que vivim, on només ens preocupem per la nostra circumstancia, i no per el món i per la resta de la societat. On si no salvem i ens preocupem per el món acabarà destruint-se i nosaltres amb ell.
Pel que fa el concepte de perspectiva i el perspectivisme estic d'acord amb Ortega y Gasset. Ell diu que cada persona veu la realitat des de el seu propi punt de vista i per tant cascú té la seva perspectiva diferent als demés. Un exemple per aquest concepte podria ser la pena de mort.
També cal dir que la tesis de Ortega y Gasset supera al idealisme y a la filosofia de Descartes.
Per altre banda, en les categories de la vida, estic d'acord amb que la persona hauria de pensar en un jo ideal i plantejar diferents metes fins arribar a aquest jo, per poder així tenir un projecte personal amb el que tota la societat tindria unes metes molt altes. Crec que d'aquesta manera tots seriem molt més feliços i portaríem una vida molt més plena.
Continuant amb les categories de la vida, però amb un altre aspecte que vull destacar per que estic completament d'acord amb Ortega y Gasset és amb el tema de conviure. Jo penso que conviure és indispensable per a la vida humana, ja que el que ens fa ser realment nosaltres són els demés, i sense una societat conjunta no hi hauria procés, per això penso que la convivència és un factor molt important i imprescindible per a la societat.
Aquesta a sigut la meva valoració personal sobre aquest autor i amb la qual finalitzo el meu projecte sobre Ortega y Gasset, espero que os hagi agradat. Moltes gracies per la vostra atenció. Raúl Martínez.
dijous, d’abril 15, 2010
dimarts, d’abril 06, 2010
ACTIVITAT 25
0
És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.
1. En aquest text Hume parla sobre la probabilitat i la creença, ja que no hi ha certesa en les accions i successos futurs perquè no podem saber el que succeirà. També explica que nosaltres no estem guiats per la raó, sinó pels costums.
2. La crença domina els nostres actes.
3. Aquest fragment de Hume pertany a l'Abstract, i tracta sobre tot allò que succeeix d'una manera determinada tant en el present com en el futur. No és pot demostrar. En el text també ens parla que no es pot demostrar allò que és falç. Podem distingir en la ment entre impresions i percepcions, això explica que quan la ment memoritza quelcom es creii una idea i que aquesta idea sigui una copia de la cosa en si.
4. Aquest fragment de del filòsof Hume es pot comprarar amb Plató pel que fa les idees ja que el filòsof idealista creu que les idees són allò immutable que no canvia i perfecte, mentre que per a Hume només és una copia de la realitat. Pel que fa al coneixemnt amb aquesta teoria també trenca amb la teoria cartesiana.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.
1. En aquest text Hume parla sobre la probabilitat i la creença, ja que no hi ha certesa en les accions i successos futurs perquè no podem saber el que succeirà. També explica que nosaltres no estem guiats per la raó, sinó pels costums.
2. La crença domina els nostres actes.
3. Aquest fragment de Hume pertany a l'Abstract, i tracta sobre tot allò que succeeix d'una manera determinada tant en el present com en el futur. No és pot demostrar. En el text també ens parla que no es pot demostrar allò que és falç. Podem distingir en la ment entre impresions i percepcions, això explica que quan la ment memoritza quelcom es creii una idea i que aquesta idea sigui una copia de la cosa en si.
4. Aquest fragment de del filòsof Hume es pot comprarar amb Plató pel que fa les idees ja que el filòsof idealista creu que les idees són allò immutable que no canvia i perfecte, mentre que per a Hume només és una copia de la realitat. Pel que fa al coneixemnt amb aquesta teoria també trenca amb la teoria cartesiana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
