FALÀCIES

Els errors en l’argumentació o fal•làcies
Són aquelles argumentacions que son incorrectes, però semblen correctes.
Les fal•làcies que s’expressen intencionadament s’anomenen sofismes i les que s’expressen amb intenció paralogismes.
Algunes de les fal•làcies més freqüents son:

-preguntes complexes: aquestes preguntes es fan per parar una trampa i ofuscar l’interlocutor.
Ex: has deixat ja de molestar al meu cosí?
Tu has molestat al meu cosí.

-argument ad ignorantiam: un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o ningú ha demostrat que és fals.
Ex: No s’ha pogut establir què p sigui veritat; per tant, p és fals.
No s’ha pogut establir que p sigui fals; per tant, p és cert.
Un argument d’aquesta classe pot ser acceptable, però quan la conclusió s’introdueix amb termes con necessàriament, definitivament o semblants, aleshores és molt probable que l’argument sigui fal•laç.

-argument circular: consisteix a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció, amb sinònims no permet avançar el diàleg.
Ex: la raó de que la porcellana es trenqui fàcilment és que és fràgil.

-argument ad hominem: ataca a la persona i no a les idees, sense entrar en el tema de la discussió, al•legant únicament suposats defectes o vicis. Aquest mode d’argumentar sovint és fal•laç. Hi ha arguments que són més o menys dèbils, però que no són fal•laços per complet.
Ex: doctor,vostè no em pot prohibir el tabac pel meu problema respiratori. Perquè vostè té el mateix problema que jo i, així i tot, fuma.

-argument d’autoritat: tracta d’intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel•lant únicament a una autoritat que la defensa.

-argument ad baculum: són els que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones, per recolzar una determinada opinió. L’amenaça no deixa llibertat als altres per decidir lliurement si accepten o no la conclusió. L’argument podrà ser criticat com a defectuós o poc convincent, però no com a fal•laç.

-argument ad populum: En aquests es recorre a provar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova. És juga amb els sentiments del altres.
Ex: Com pots fer-me això.

-argument ex populo: aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al•legant que tothom hi està d’acord.
Ex: tothom admet p com a cert o correcte. Per tant, p és cert o correcte.
Encara que aquests esquemes no són vàlids deductivament, no hem de menysprear-ne la força persuasiva.

-argument de la causa falsa: s’hi diu que A és la causa de B perquè A prescindeix temporalment de B, però no és suficient, per poder establir un nexe causal entre ells. Aquest tipus d’argumentació és fal•laç.

-la generalització precipitada: d’una proposició particular és pasa a una proposició universal.
Ex: alguns bisbalencs són x.
Tots els bisbalencs són x.

-arguments relliscós: està basat el l’anomenat <>.
Ex: si fas A1, és desencadenarà A2 i després de A2 seguirà A3.
Aquesta connexió a vegades no hi és.