ACTIVITAT 24

És evident que tots els raonaments sobre qüestions de fet es basen en la relació de causa i efecte, i que no podem mai inferir l’existència d’un objecte a partir d’un altre, llevat que estiguin connectats entre ells mediatament o immediatament. Així, doncs, per entendre aquests raonaments hem d’estar perfectament familiaritzats amb la idea de causa; per això hem de cercar al nostre entorn per trobar alguna cosa que sigui causa d’una altra cosa.

Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.


1. En aquest fragment de Hume explica la relació de causa i efecte, on ens explica el principi de causalitat amb un exemple d'unes boles de billar i trobem tres circumstàncies: el temps i el lloc, una conjunció constant entre causa i efecte i la prioritat en el temps.

2. Relació entre causa i efecte

3. Aquest fragment està escrit per David i pertany al tractat de la naturalesa humana. Explica que tots els raonaments es basen en una relació entre causa i efecte i que mai pot treure l'existència d'un objecte a partir d'un altre a no ser que estiguin conectats. El filòsof explica amb un exemple d'unes boles de billar com entren en contacte ambdues boles sense cap procés entremig. Per això trobem tres tipus de circumstàncies: el temps i el lloc, la prioritat en el temps i per últim una conjunció constant entre causa i efecte. Finalment proba l'experiment d'altres boles de billar amb unes altres en circumstàncies iguals o molt semblants i no troba res més que el moviment de la primera bola, el contacte i el moviment de la bola que prèviament a sigut contactada.

4. Aquest text es pot comparar amb qualsevol altre filòsof que hagi tracta el tema del moviment, com per exemple Aristòtil, aquest pretenia explicar la seva teoria sobre el moviment apartir de la potència i del acte, i com aquestes dues estaven relacionades entre elles..

ACTIVITAT 23

TEXT DE DESCARTES: pàgina 167

1.
Aquest fragment de Descartes, parla sobre el dubte de conèixer, no només a les coses sensibles sinó també altres com per exemple Déu.
Tot i poder-les conèixer amb la imaginació, que és un mètode pensat per conèixer les coses sensibles, pot generar una sèrie de dubtes. En realitat, només podem conèixer les coses que no generen cap dubte, ja que això voldra dir que són verdaderes.

2.
-Intel•ligible: quelcom intangible i imaginable alhora.
-Imaginació: és un mètode que serveix per a pensar en les coses materials.

3.
L'objectiu de Descartes és criticar radicalment les opinions admeses com a verdaderes, és a dir trobar quelcom indubtable. S'aconsegueix mitajançant un procediment on es posa en dubtetotes les coses per trobar allò cert i evident, així, mitjançant aquest mètode del dubte podrem assolir la certesa. Aquest mètode és anomenat dubte metòdic i consta de diferents parts on finalment podrem assolir quelcom vedader.
El primer motiu del dubte és els sentits, ja que hem de dubtar d'aquests perquè a vegades enganyen i cal pensar que estan enganyant sempre. El coneixement sensible és un coneixement de coses probables i no certes per això cal evitar-lo.
El segon motiu és la impossibilitat de distinguir entre somni i vigilia. Podria ser que el món de la vigilia fos un somni, per això Descartes dubta de les qualitats primaries, que són aquelles que es perceben amb més d'un sentit.
El tercer motiu de dubte són les matemàtiques, ja que podria existir un Déu enganyador o bé un geni maligne.
Descartes, finalment, es dona compte del fet que si dubta pensa i si pensa és, per tant existeix el jo. Aquesta serà la primera afirmació sobre la qual és pot edificar la seva filosofia.

4.
L'ànima per a Descartes és una substància, que no necessita més que de si mateix per existir, prové de Déu i és una substància pensant. L'altre substància seria la dels cossos, que és una substància extensa. Aquestes són dos substàncies independents entre si perquè tenim idees calres i distintes de ambdues.
Aquesta teoria és un model de la teoria de Sant Agustí, ja que ell va ser el primer en afirmar "si, m'erro, sóc". O tambè en part de Plató, ja que ell va ser el primer filòsof amb certa influència que va dividir en l'ésser humà en dos parts: L'ànima i el cos. A més comparteix la idea amb Plató i els Pitagòrics de l'immortalitat de l'ànima.

5
Utilitzant aquest mètode i segons la seva teoria trobo que si és més fàcil conèixer l'ànima que el cos, ja que no podem percebre res provinent dels sentits perqué generen dubte i el dubte no ens fa arribar a la certesa. Des de el meu punt de vista, crec que és més fàcil arribar a conèixer el cos a través dels sentits, ja que el meu punt de vista no és empirista. Per a mi les coses sensibles i que percebem a través dels sentits són més demostrables que aquelles que no em donen proves de la seva existència.