ACTIVITAT 23

TEXT DE DESCARTES: pàgina 167

1.
Aquest fragment de Descartes, parla sobre el dubte de conèixer, no només a les coses sensibles sinó també altres com per exemple Déu.
Tot i poder-les conèixer amb la imaginació, que és un mètode pensat per conèixer les coses sensibles, pot generar una sèrie de dubtes. En realitat, només podem conèixer les coses que no generen cap dubte, ja que això voldra dir que són verdaderes.

2.
-Intel•ligible: quelcom intangible i imaginable alhora.
-Imaginació: és un mètode que serveix per a pensar en les coses materials.

3.
L'objectiu de Descartes és criticar radicalment les opinions admeses com a verdaderes, és a dir trobar quelcom indubtable. S'aconsegueix mitajançant un procediment on es posa en dubtetotes les coses per trobar allò cert i evident, així, mitjançant aquest mètode del dubte podrem assolir la certesa. Aquest mètode és anomenat dubte metòdic i consta de diferents parts on finalment podrem assolir quelcom vedader.
El primer motiu del dubte és els sentits, ja que hem de dubtar d'aquests perquè a vegades enganyen i cal pensar que estan enganyant sempre. El coneixement sensible és un coneixement de coses probables i no certes per això cal evitar-lo.
El segon motiu és la impossibilitat de distinguir entre somni i vigilia. Podria ser que el món de la vigilia fos un somni, per això Descartes dubta de les qualitats primaries, que són aquelles que es perceben amb més d'un sentit.
El tercer motiu de dubte són les matemàtiques, ja que podria existir un Déu enganyador o bé un geni maligne.
Descartes, finalment, es dona compte del fet que si dubta pensa i si pensa és, per tant existeix el jo. Aquesta serà la primera afirmació sobre la qual és pot edificar la seva filosofia.

4.
L'ànima per a Descartes és una substància, que no necessita més que de si mateix per existir, prové de Déu i és una substància pensant. L'altre substància seria la dels cossos, que és una substància extensa. Aquestes són dos substàncies independents entre si perquè tenim idees calres i distintes de ambdues.
Aquesta teoria és un model de la teoria de Sant Agustí, ja que ell va ser el primer en afirmar "si, m'erro, sóc". O tambè en part de Plató, ja que ell va ser el primer filòsof amb certa influència que va dividir en l'ésser humà en dos parts: L'ànima i el cos. A més comparteix la idea amb Plató i els Pitagòrics de l'immortalitat de l'ànima.

5
Utilitzant aquest mètode i segons la seva teoria trobo que si és més fàcil conèixer l'ànima que el cos, ja que no podem percebre res provinent dels sentits perqué generen dubte i el dubte no ens fa arribar a la certesa. Des de el meu punt de vista, crec que és més fàcil arribar a conèixer el cos a través dels sentits, ja que el meu punt de vista no és empirista. Per a mi les coses sensibles i que percebem a través dels sentits són més demostrables que aquelles que no em donen proves de la seva existència.