QUE ÉS EL BE?

El bé és Allò que en si mateix té el complement de la perfecció en el seu propi gènere, o el que és objecte de la voluntat, la qual ni es mou ni pot moure's sinó pel bé, sigui veritable o aprés falsament com a tal.
Cada persona té la seva versió de que és el bé, per tant si una persona roba, i ell no és dona compte de que això està malament per aquella persona aquesta creu que aquesta acció està ven feta perquè no té consciencia de el que està malament i el que no, per això hi ha uns principis ètics que ens indiquen el que està be i el que està malament. De totes maneres cada cultura o religió té uns principis diferents a els altres i cada religió els seus principis ètics i idees poden ser contraposats idees a les altres religions. Per això crec que la paraula bé és molt amplia.

FALÀCIES EXEMPLES

Preguntes complexes
Jaume, perquè crides a classe?

Argument ad ignorantiam
No s’ha pogut demostrar que Jesús existeixi per tant Jesús no existeix

Argument circular
Aquesta samarreta es barata perquè han baixat els preus

Argument ad hominem
Joan, no diguis que no aprovo els exàmens per no esforçar-me, perquè tu també has suspès.

Argument d’autoritat
Els professor diu que no estudio lo suficient

Argument ad baculum
Si no em dones l’entrepà petiràs

Argument ad populum
Els delfins quan fan l’espectacle al zoo, ho fan per després rebre un premi (el peix).

Argument ex populo
En societat està ven vist que amb una certa edat els nois els fagin la circumcisió per tant això està ven vist

Argument post hoc, ergo propter hoc
Si tu ets amable amb un noi, ell et deixarà el bolígraf quan el necessitis. Per tant, ser amable és conseqüència de que et deixi el bolígraf.

La generalització precipitada
Alguns jugadors de la penya son bons, tots els jugadors de la penya son bons

Argument del pendent relliscós
Si et comportes malament, et posaran una nota a la agenda si et posen una nota a la genta l’han de firmar els teus pares i si la firmen els teus pares et quedes sense festa per tant millor no comportar-se malament

FALÀCIES

Els errors en l’argumentació o fal•làcies
Són aquelles argumentacions que son incorrectes, però semblen correctes.
Les fal•làcies que s’expressen intencionadament s’anomenen sofismes i les que s’expressen amb intenció paralogismes.
Algunes de les fal•làcies més freqüents son:

-preguntes complexes: aquestes preguntes es fan per parar una trampa i ofuscar l’interlocutor.
Ex: has deixat ja de molestar al meu cosí?
Tu has molestat al meu cosí.

-argument ad ignorantiam: un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o ningú ha demostrat que és fals.
Ex: No s’ha pogut establir què p sigui veritat; per tant, p és fals.
No s’ha pogut establir que p sigui fals; per tant, p és cert.
Un argument d’aquesta classe pot ser acceptable, però quan la conclusió s’introdueix amb termes con necessàriament, definitivament o semblants, aleshores és molt probable que l’argument sigui fal•laç.

-argument circular: consisteix a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció, amb sinònims no permet avançar el diàleg.
Ex: la raó de que la porcellana es trenqui fàcilment és que és fràgil.

-argument ad hominem: ataca a la persona i no a les idees, sense entrar en el tema de la discussió, al•legant únicament suposats defectes o vicis. Aquest mode d’argumentar sovint és fal•laç. Hi ha arguments que són més o menys dèbils, però que no són fal•laços per complet.
Ex: doctor,vostè no em pot prohibir el tabac pel meu problema respiratori. Perquè vostè té el mateix problema que jo i, així i tot, fuma.

-argument d’autoritat: tracta d’intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel•lant únicament a una autoritat que la defensa.

-argument ad baculum: són els que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones, per recolzar una determinada opinió. L’amenaça no deixa llibertat als altres per decidir lliurement si accepten o no la conclusió. L’argument podrà ser criticat com a defectuós o poc convincent, però no com a fal•laç.

-argument ad populum: En aquests es recorre a provar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova. És juga amb els sentiments del altres.
Ex: Com pots fer-me això.

-argument ex populo: aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al•legant que tothom hi està d’acord.
Ex: tothom admet p com a cert o correcte. Per tant, p és cert o correcte.
Encara que aquests esquemes no són vàlids deductivament, no hem de menysprear-ne la força persuasiva.

-argument de la causa falsa: s’hi diu que A és la causa de B perquè A prescindeix temporalment de B, però no és suficient, per poder establir un nexe causal entre ells. Aquest tipus d’argumentació és fal•laç.

-la generalització precipitada: d’una proposició particular és pasa a una proposició universal.
Ex: alguns bisbalencs són x.
Tots els bisbalencs són x.

-arguments relliscós: està basat el l’anomenat <>.
Ex: si fas A1, és desencadenarà A2 i després de A2 seguirà A3.
Aquesta connexió a vegades no hi és.

Pàg 139

Quants elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa’n exemples.
Els mites, la ciència, el llenguatge, l'art i la política.

Què passaria si no disposéssim de fantasia?
Que l’home no podría abançar i millorar les coses.

Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Si

Explica l’expressió de realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
No són conscients del que fan, tampoc pensen, només actuen mitjançant un esdtímul que depén el animal la resposta serà una mica més complexa o no.
en canvi nosaltres pensem i tambè mirem les consequencies d'aquell acte.

En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
la fantasia ens influeix en tot

DEFINICIONS

Individu: qualsevol ésser complet pertany a una espècie sigui animal o vegetal.
l’individualisme possessiu: és una teoria que diu que cada èsser humàés el únic propietari de la seva persona i les seves capacitats
sociabilitat natural:l’èsser humà és sociable per naturalesa i necessita la societat i la cultura.
contradualisme: aquesta teoria diu que viure en una societat no és exigència de la naturalesa, sino sino la societat que es posa en comú per pendre una decisió.
pacte social(Russeau):acord entre individus fet de renuncias a canvi d’aquest pacte.
Voluntat general:és el conjunt de la societat que es posaen comú per la evolució que ha experimentat.
Antropologia social:estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.
Socialització primària té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat.
Cultura: conjunt d’artefactes costums, creences, conducta que un grup humà accepta com a propi.
Subcultura:les persones que hi participen no la veuen de la mateixa manera.
Contracultura:moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que representa un projecta.
Civilització (hundington): l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot dirigir un ésser humà d’un altre.
L’etnocentisme: analitza la cultura desde el punt de vista de la seva pròpia cultura, que es converteix en la mesura de valorar al altre.
Xenofovia: odi envers els estrangers.
Racisme: creença d’existències superiors i inferiors.
Anofovia: menyspreu envers els pobres.
relativisme cultural: analitza les diverses cultures desde els seus propis valors i no des d’una cultura aliena.
Interculturalisme:presencia de diferents cultures en un mateix territori.

Activitats pàg 133

1.Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

És una persona molt culta: és una persona que té molts coneixements de moltes matèries i de l’actualitat.

Aquest no té cultura: és un analfabet i no es preocupa per millorar els seus coneixements

La nostra cultura és molt rica: que té molta informació i molt variada

La cultura de masses ha produït la teleporqueria: La cultura basada en els gustos dels telespectadors bàsics en quant a coneixement ha produït la teleporqueria.

És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista: sigui més propera al nivell de población

Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots estem envoltats de cultura I en formem part.

3.Analitza el contingut I indida com la valoraria algú amb actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural

Jo et tolero a tú i els teus costumns i intento comprendrel’s, per tant, que tots poguem conviure junts i obrir la ment.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Enocentrisme ( xenofobia)

han de viure d’acord a les seves formes a les nostres i acceptant-nos mutuament

És normal que apareguin barris aillats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida propia: no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural

Hauriem de comprendre la seva forma de vida, cada ésser crea la seva.
Com han de tenir feïna els immigrants si no en tenim nosaltres. Racisme

no són una raça inferior poden aconseguir feïnes molt dignes que també fossin per nosaltres.

És imposible entrendre’s amb els paios! Paralisi cultural

És possible hem de basar-nos en el diàleg.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres? Racisme.

Podem comprendrel’s perquè a la vida mai se sap i un día nosaltres
podem ser també immigrants que volem un futur millor per als nostres fills.

L’ésser humà és sociable per naturalesa?

Jo crec que si, perquè l’ésser humà necessita conviure amb altres persones per poder aprendre, perquè sinó no és desenvoluparia del tot i la seva capacitat mental, física etc.. no seria la mateixa. L’ésser humà inevitablement és sociable per naturalesa un exemple és en el cas de ‘el llibre de la selva’ (moubly), el protagonista de la pel•lícula, l’abandonen a la selva i s’acaba ajuntant a uns altres animals, és un exemple que no a passat de veritat, però segurament és molt probable que passes si el nen sobrevisqués els primers anys de vida, un altre exemple és amb Tarzan.