PROJECTE 2

CONTEXT HISTÒRIC: José Ortega y Gasset va viue entre el 1883-1995. I aquests són els fets històrics que succeeixen en Espanya i Europa.

1

View more presentations from Amanda2112.

ACTIVITAT 11

1.Aquest fragment de Plató parla sobre l’ànima i el cos, la seva relació entre si i les seves diferencies.

2.L’ànima i el cos

3.En aquest paràgraf del Fedó, plató mitjançant Sòcrates ens parla sobre la relació entre el cós i l’ànima i la seva complexitat. On el filòsof el que vol assolir és la veritat absoluta, la veritat que no és troba en el món de les aparences, sinó en el món intel•ligible i que aquesta veritat arriba només amb la mort de la persona i no és pot accedir en ella fins que l’ànima es separa del cos i se’n va al món intel•ligible. Per això el filòsof no ha de tenir por a la mort perquè és l’única manera de conèixer la veritat absoluta i assolir els seus objectius.

4. Aquest text és pot comparar amb els pitagòrics, ja que ells també pensaven que l’ànima és inmortal i transmigra de cos a cos o amb Sócrates, que pensava que existien veritats universals i immutables com és cas de Plató i el seu món de les idees.

ACTIVITAT 10

ACTIVITAT 9

1.Aquest fragment del Menó, explica principalment que l’ànima transmigra periòdicament d’un cos a un altre i que per tant, ha estat en contacte anteriorment amb el món intel·ligible i a aprés un coneixement que no s'oblida del tot el coneixement assolit, gracies a el record.

2. el record

3.Aquest text de Plató parla sobre l’ànima, la seva immortalitat la seva transmigracions d’uns cossos a uns altres de manera periòdica. D’aquesta cadena de reencarnacions l’anima arriba a ser pura quan l’anima aconsegueix sortir del cos, ja que és quan assoleix un coneixement absolut i s’allunya de les coses per aproximar-se a les idees i aquest coneixement no està a l’abast de les persones humanes sinó de l’ànima. És possible que quan l’ànima es reencarni en un altre cos, aconsegueixi recordar algun d’aquests coneixements assolits en un passat quan l’anima era pura i no estava arrelada en un cos.

4.Aquest fragment de Plató es basa en la seva teoria sobre els mitjans per accedir al coneixement de les idees, aquesta és centra en la teoria del coneixement i concretament en la tècnica del record del coneixement. És semblant al mètode socràtic basat en donar llum a la veritat interior dels homes la qual està al seu interior i aquesta és universal, com el coneixement és en l’home i només cal recordar-lo. Aquesta teoria seria contraria al relativisme dels sofistes on el coneixement és canviant i relatiu segons la persona.

video, el mite de la caverna

ACTIVITAT 8

EL MITE DE LA CAVERNA: aplicat en el món actual.

Podem trobar moltíssim exemples del mite de la caverna aplicat en el món d’avui en dia, ja que com diu Plató, la majoria de persones que hi han en aquest món és troba en un món ple d’aparences, on separa el món sensible d’un món intel•ligible, on és troba el be. Exemples molts clars és poden veure en la televisió amb molta freqüència, com per exemple qualsevol concurs o programes, un altre exemple força clar seria el món dels videojocs, on et pots transformar només pressionant quatre botons en el teu ídol i viure un munt d’aventures fantasioses on és pot observar que tot és aparença i és un món irreal sense cap tipus de credibilitat. Un altre exemple molt clar seria la publicitat, on tot està manipulat i res és el que sembla.

Per tant, si ens fixen estem en un món on hi ha moltes aparences i que pensem que són reals.

ACTIVITAT 7

EL MITE DE LA CAVERNA

Resum del mite de la caverna:

En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners lligats de cames i coll, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense poder mai girar el cap. La llum que il•lumina l'antre prové d'un foc encès darrera d'ells.
Plató, per boca de Sòcrates, ens diu que imaginem un camí elevat i llarg entre els presoners i el foc, on s'hi ha construït un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res més que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altra educació es pensen que les ombres que veuen són els objectes reals, la mateixa realitat. Però Plató ens convida a imaginar que un d'aquests captius comença a relacionar els sons amb les figures i comença a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esforç, de la caverna. Un cop hauria sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor.
Però, el mite no acaba aquí, sinó que Sòcrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perquè té l'obligació moral de explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però la gent presonera, alienada des de la infància el prenen per boig i se'n riuen, i fins i tot asseguren que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per l'abrupta caverna el matarien.


SIGNIFICAT

En el text del mite de la caverna podem observar que Plató, explica que hi han dues realitats, la realitat visible, que és la que és pot percebre i està basada en opinions i una realitat invisible, que no és pot percebre on tot és veritat. Com aquests homes estan encadenats de cara a la paret només poden veure unes ombres produïdes per el foc que esta situat dintre de la caverna això els fa creure que aquestes aparences produïdes per les ombres son realitats, aquests presoners és deixen portar per les aparences del mon dels sentits. Més tard explica que un dels presoners aconsegueix alliberar-se i se’n va de la caverna això fa que fora de la caverna vegi el món que en aquest cas seria el món de les idees, aquest món que és intel•ligible i que ens porta a les veritats.
Per tant, explica que estem en un món físic que és vasa en aparences i tenim que arribar a transformar-les en idees. Després, quan el presoner alliberat torna a la caverna per explicar als altres, el món que hi ha fora,explica que aquest presoner té con a missió l’alliberació dels altres presoners per portar-los per el camí de la veritat i finalment fa un homenatge a Sòcrates quan és capturat i executat, ja que el presoner defensa els seus pensaments i els seus valors fins i tot davant de la mort.

ACTIVITAT 6

L'intel·lectualisme moral socràtic: Protàgoras, 352b-c.
"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"




1. En aquest text Plató parla sobre la ciència, com allò que no pot dirigir a les persones i explica que el que mou a les persones és l'amor, les passions, el plaer...

2. com afecta la ciència en l'ésser humà.

3. La ciència és alló incapaç de ser controlat per l’home i en canvi, l'home si la pot controlar. Com a tots els textos de Plató, Sòcrates és al que a través dels diàlegs, fa entendre a les diferents persones de la realitat i vol que aquests se’n adonin i reflexionin sobre les preguntes plantejades. Plató, vol aconseguir que la gent vegi el bé i també el mal i que puguin reflexionar per si mateixos, per trobar una veritat interior. Per això, en el diàleg Sòcrates planteja la pregunta on suposa que la ciència no té res a veure amb l’home o al contrari, que la ciència és quelcom bell i capaç de poder governar l’home. Aquí, mitjançant el mètode Socràtic, vol que l’home per si sol pugui saber el que està bé i el que no ho està.

4. Sòcrates ens parla l’intel•lectualisme moral, ja que ell està vol definir els conceptes morals per tal de facilitar el diàleg, també ens parla d’un coneixement universal, la ciència com a base per comandar l’home i per proporcionar-nos el saber necessari per poder obrar bé, a diferencia dels sofistes, Sòcrates creu en un coneixement universal i no en un relativisme, que ell el defensa dient que si tothom entén per bo o just una cosa diferent no ens podem comunicar. A més Sòcrates creu que la veritat està en el interior de les persones i és comuna, aquesta manera de veure les coses és totalment contraria a l’exposada pels sofistes.