ACTIVITAT 6

L'intel·lectualisme moral socràtic: Protàgoras, 352b-c.
"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"




1. En aquest text Plató parla sobre la ciència, com allò que no pot dirigir a les persones i explica que el que mou a les persones és l'amor, les passions, el plaer...

2. com afecta la ciència en l'ésser humà.

3. La ciència és alló incapaç de ser controlat per l’home i en canvi, l'home si la pot controlar. Com a tots els textos de Plató, Sòcrates és al que a través dels diàlegs, fa entendre a les diferents persones de la realitat i vol que aquests se’n adonin i reflexionin sobre les preguntes plantejades. Plató, vol aconseguir que la gent vegi el bé i també el mal i que puguin reflexionar per si mateixos, per trobar una veritat interior. Per això, en el diàleg Sòcrates planteja la pregunta on suposa que la ciència no té res a veure amb l’home o al contrari, que la ciència és quelcom bell i capaç de poder governar l’home. Aquí, mitjançant el mètode Socràtic, vol que l’home per si sol pugui saber el que està bé i el que no ho està.

4. Sòcrates ens parla l’intel•lectualisme moral, ja que ell està vol definir els conceptes morals per tal de facilitar el diàleg, també ens parla d’un coneixement universal, la ciència com a base per comandar l’home i per proporcionar-nos el saber necessari per poder obrar bé, a diferencia dels sofistes, Sòcrates creu en un coneixement universal i no en un relativisme, que ell el defensa dient que si tothom entén per bo o just una cosa diferent no ens podem comunicar. A més Sòcrates creu que la veritat està en el interior de les persones i és comuna, aquesta manera de veure les coses és totalment contraria a l’exposada pels sofistes.