ACTIVITAT 3

TEXTOS DE PARMÈNIDES

1- Doncs t'explicare( tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable perquè la veritat l'acompanya; l'altre, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar.

2- Perquè és el mateix pensar i ésser
3- Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant,presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món , ni reunint-lo.

4- És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.

5- Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això que és que t'ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d'aquesta primera via de recerca i després d'aquell altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals;(...) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i el no mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.


1. Parmènides tracta en aquest sobre las dos vies de recerca, la primera la que ell anomena la del que és i no-ésser, és a dir , la ruta de la veritat també reflectida al text i la segona és la que podríem dir que és la de la opinió.
També parla del ésser en les seves característiques.

2.Via de la veritat i via de l’opinió

3.Parmènides en aquest fragment del seu poema, fa referència a dues vies com a coneixement essencial, les quals són la via de la veritat i surt al text reflectida com "l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable perquè la veritat l'acompanya" i fa referència a l'ésser i els seus coneixements i en la segona via citada com:"que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar" re introdueix les aparences.
Parmènides defensa que el que és, és l'ésser i que aquest ésser es racional i que les aparences ens donen imatges plurals i mutables i que no pateixen cap mena de canvis per a ell.

4.Heràclt defensa una postura molt relacionada amb el logos, ja que creu que tot canvia i no hi ha res etern. També creu molt en una llei universal del logos( l'entenem com a raó, proporció....) que regula tot el moviment de la realitat conduint-lo cap a la harmonia y unificant així els elements oposats, i tot ho redueix al foc i a la llei de contraris.