ACTIVITAT 22

DEMOSTRACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DEL COSSOS

1) Aquest text ens parla sobre dels cossos materials i la comprovació de la seva existència, que és gràcies a la geometria i no gràcies a Déu, per poder així demostrar la seva existència i i evidenciar-la.

2)Els cossos i la seva existència

3)Aquest text de Descartes on ens vol mostrar com trobar l’existència dels cossos a traves de la geometria i no a traves de Déu, ja que si no generen un dubte perquè ens pot està enganyant. Però si pot demostrar l’existència dels cossos gràcies all jo, és a dir si el jo existeix, els cossos també han d’existir.

4)Aquest text de Descartes és pot comprar per una part amb Plató, ja que busca idees, idees que és troben en el món intel•ligible, Descartes no pensa que estiguin en un món intel•ligible, per altra banda és pot comparar amb Aristòtil ja que busca les idees en aquest món perquè no pensa que existeixi el món intel•ligible de Plató igual que Descartes.

ACTIVITAT 21

El dubte metòdic i el cogito

1) Aquest text tracta sobre el jo i la seva existència, on primer Descartes creu que les coses són evidències i poc a poc veu com tot s’ha de posar en dubte per arribar a assolir l’evidència, on veu que la primera cosa que és posada en dubte i és una evidència, és el jo.

2) L’existència del jo

3) Aquest text de Descartes, és centra en parlar de les evidències i el dubte. Descartes troba que hem de seguir les opinions i els costums de les persones, però més tard reflexiona i veu que tot això, s’ha de posar en dubte per trobar finalment l’evidència, on més tard, planteja una sèrie de passos del dubte metòdic per assolir la veritable evidència, eliminant així els sentits, ja només ens mostren aparences o també és pot arribar a pensar que no estem en un estat de vigilia, sinó de somni o dubtar de les matemàtiques. Aquest dubte, fa pensar i el pensar implica ser, per això si jo penso, jo soc.

4) Aquesta teoria es pot comparar amb Sant Agustí, ja que ell és el primer en afirmar que si jo, m’erro, jo sóc, tot i ser el primer no li donen importància perquè no era el tema principal de la seva filosofia, el tema principal era Déu. Per altre banda també és pot comparar amb Plató, ja que ell pensa que en el món visible tot són aparences i les idees només es troben al món intel•ligible.

ACTIVITAT 20

EL JO EXISTEIX?

Sant Anselm és el primer que afirmar “si merro, sóc”, vol dir que si penses el jo existeix, però el primer en centrar-se i profunditzar en aquest tema va ser Descartes, quan va començar a dubtar de totes les coses, fins adonar-se que si ell pensava el jo existia i per tant va trobar una evidència sobre la qual poder edificar la seva filosofia.
Per a mi, l’existència del jo des de el punt de vista de Descartes és possible i té molta lògica, per això crec en l’existència del jo segons Descartes perquè és molt coherent que si penses existeixes. L’únic inconvenient que trobo en aquesta teoria és qui garanteix que el estar pensat fa que el jo existeixi i sigui una veritat universal, igual que l’ordinador en el que estic escrivint ara mateix no té per que existir i és pot posar en dubte, segons Descartes, el pensament també és pot posar en dubte igual que l’ordinador o qualsevol altre cosa.

PROJECTE

´

ACTIVITAT 19

1. Les regles del mètode: Discurs del mètode, 2a. part.

"I com que la multitud de les lleis proporciona amb freqüència excuses als vicis, de manera que un estat està molt més ben regit quan en té ben poques, però molt estrictament observades; així, en lloc del gran nombre de preceptes de què es compon la lògica, vaig creure que en tindria prou amb les quatre següents, sempre que prengués la ferma i constant resolució de no deixar d'observar-los ni una sola vegada.

El primer era de no acceptar mai com a veritable cap cosa que no conegués amb evidència que ho és; és a dir: d'evitar curosament la precipitació i la prevenció, i de no comprendre en els meus judicis res més que allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no hi hagués cap ocasió de posar-ho en dubte.

El segon, de dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com requerís la seva millor solució.

La tercera, de conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per a ascendir a poc a poc, com per graus, fins al coneixement dels més compostos, i suposant àdhuc un ordre entre els que no es precedeixen naturalment.

I el darrer, de fer pertot enumeracions tan completes, i revistes tan generals, que adquirís la seguretat de no ometre res."

1) El mètode pretén guiar correctament la raó i consisteix en un conjunt de regles: fàcils i poques, ja que, a traves d’aquestes regles no ens confondrem i podrem arribar al coneixement verdader,serà un coneixement que no admet cap dubte i que s’arribarà a ell a traves de la intuïció i la deducció.

2) mètode cartesià

3) A partir del model de la lògica, la geometria i l’àlgebra es formularan les quatre regles: la primera és la evidència, no hem d’acceptar res com a verdader que no creguem amb evidència que ho és. Evidència és igual a absència del dubte. La segona és l’anàlisi, és l’edició en parts, és el procés que la gent segueix per tenir les idees clares i distintes. En tercer lloc, trobem la síntesi, que seria el conduir els pensaments de més simples a més complexos. En l’últim lloc està situat la revisió i l’enumeració, que seria la comprovació de l’anàlisi i la síntesi.

4) Aquest text és podria compara amb Sòcrates i els seus conceptes universals, que eren immutables, on parteix d’una definició de ciència i coneixement d’allò universal perquè el coneixement particular s’anomena opinió. Mentre que Descartes a traves de la inducció i la deducció vol arribar també a un coneixement verdader.

PROJECTE 3

INFLUÈNCIES:

Va exercir una notable influència en investigadors, teòlegs i escriptors com Antonio Machado, Luis Casar, Ignacio Ellacuría, Manuel García Morente, Pedro Caba Landa, Joaquín Xirau, Xavier Zubiri, José Gaos, Luis Recaséns Siches, Manuel Granell, Francisco Ayala, María Zambrano, Manuel Mindán Manero, Pedro Laín Entralgo, José Luis López-Aranguren, Miguel Reale, Julián Marías, Francisco Soler Grima (1924–1982), Antonio Rodríguez Huéscar, Juan David García Bacca, Jorge Millas Jiménez, Martín Cerda, Hernán Larraín Acuña, Arturo Gaete, mort en 2007, Arturo García Astrada, Adela Cortina, Félix Schwartzmann, José Ferrater Mora,Samuel Ramos, Octavio Paz, Mario Vargas Llosa, Antonio Skármeta, Luis Sánchez Latorre, mort en 2007, Albert Camus, Paulino Garagorri, (1916–2007), José Antonio Primo de Rivera, i en les corrents de la nova metafilosofia, anomenada “Metafísica de l’estar”, que tracta sobre el perspectivisme. A més, quan estava a la presó, un teòleg alemany ,Dietrich Bonhoeffer, va manar les versions en alemany dels llibres d’Ortega y Gasset; específicament, Historia como sistema, Del Imperio Romano i En torno a Galileo.

Ortega y Gasset, també va exercir una forta influència sobre els escriptors de la “Generación del 27”, un grup de poetes molt influents en els anys 20. Entre les obres que més influeixen en aquests escriptors destaca: España invertebrada (1921) y La deshumanización del arte (1925). El seu estil elegant i pulcre al escriure serà una de les característiques que utilitzaran aquests escriptors al escriure les seves obres. La Revista de Occidente, fundada per Ortega y Gasset, serà llegida per els escriptors de la “Generación del 27” per contenir articles intel•lectuals i per la seva originalitat.

ACTIVITAT 18

Redacció: Sant Anselm o Sant Tomàs?

Per a mi, cap d’aquestes teories és massa coherent perquè no crec en un Déu bo i perfecte, però si haig d’escollir una teoria d’aquestes agafaria Sant Tomàs, ja que com a mínim pel que he estudiat és més completa i complexa. Mentre`s que l’argument ontològic de Sant Anselm de Canterbury és molt criticable, basat en que existir és més perfecte que no existir i per tant Déu existeix, ja que Déu és un concepte i no una realitat.

Sant Tomàs té una teoria molt més complexa per a mi i molt més coherent, fruit del plagi que ha rebut Aristòtil per aquest autor, que ha fet tant en la primera via, basada en el moviment, la segona via, es dedueix de la naturalesa la causa eficient i la cinquena via, presa de l’ordre del món, on fins i tot, arguments com els del moviment són totalment idèntics i jo sempre he cregut que Aristòtil amb la seva teoria realista s’assembla als meus pensaments. Mentre que la quarta via, presa dels graus de perfecció que s’observa en els éssers, és una copia de la teoria platònica. Per aquest motiu em quedo amb la teoria més que de Sant Tomàs la d’ Aristòtil.

ACTIVITAT 17

El temps va ser creat en el món

1- Aquest text ens parla sobre l'existència abans de Déu, si és que podia existir altre cosa abans d'ell. En el text ens aclara que abans d'aquest no existia res perquè Déu és un ser immutable, omnipotent i és l'autor del temps i per això l'home viu i mor, mentre que Déu és aliè al temps i ell sempre roman.

2- Déu és aliè al temps

3- Aquest text pertany a les Confessions de Sant Agustí, què és centra en la creació de Déu del món i del temps a la mateixa vegada. Primer, contesta la pregunta sobre la relació de la creació i el temps del món es pregunten moltíssimes persones. Ell afirma que Déu va crear el món i el temps a la vegada, i que hi ha una diferència entre els dos. Déu és omnipotent, creador i és l´ésser més diví, en canvi, l’home viu en la creació de Déu i depèn del temps. Per això, el temps és l'amo de la nostra durada de la vida, mentre que Déu roman durant tota l'eternitat perquè és aliè al temps.

4- En aquest text es basa en que Déu és l’ésser sense més, immutable i etern. Aquest Déu té una relació força important amb el Demiürg de Plató, però el Demiürg no és tant perfecte. Plató va ser qui va dir primer que hi ha dos mons: el sensible i el intel•ligible i Sant Agustí també separa entre dos móns, un on està Déu, que és aliè al temps, ja que Déu roman per sempre i altre no estan els éssers vius.