ACTIVITAT 19

1. Les regles del mètode: Discurs del mètode, 2a. part.

"I com que la multitud de les lleis proporciona amb freqüència excuses als vicis, de manera que un estat està molt més ben regit quan en té ben poques, però molt estrictament observades; així, en lloc del gran nombre de preceptes de què es compon la lògica, vaig creure que en tindria prou amb les quatre següents, sempre que prengués la ferma i constant resolució de no deixar d'observar-los ni una sola vegada.

El primer era de no acceptar mai com a veritable cap cosa que no conegués amb evidència que ho és; és a dir: d'evitar curosament la precipitació i la prevenció, i de no comprendre en els meus judicis res més que allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no hi hagués cap ocasió de posar-ho en dubte.

El segon, de dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com requerís la seva millor solució.

La tercera, de conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per a ascendir a poc a poc, com per graus, fins al coneixement dels més compostos, i suposant àdhuc un ordre entre els que no es precedeixen naturalment.

I el darrer, de fer pertot enumeracions tan completes, i revistes tan generals, que adquirís la seguretat de no ometre res."

1) El mètode pretén guiar correctament la raó i consisteix en un conjunt de regles: fàcils i poques, ja que, a traves d’aquestes regles no ens confondrem i podrem arribar al coneixement verdader,serà un coneixement que no admet cap dubte i que s’arribarà a ell a traves de la intuïció i la deducció.

2) mètode cartesià

3) A partir del model de la lògica, la geometria i l’àlgebra es formularan les quatre regles: la primera és la evidència, no hem d’acceptar res com a verdader que no creguem amb evidència que ho és. Evidència és igual a absència del dubte. La segona és l’anàlisi, és l’edició en parts, és el procés que la gent segueix per tenir les idees clares i distintes. En tercer lloc, trobem la síntesi, que seria el conduir els pensaments de més simples a més complexos. En l’últim lloc està situat la revisió i l’enumeració, que seria la comprovació de l’anàlisi i la síntesi.

4) Aquest text és podria compara amb Sòcrates i els seus conceptes universals, que eren immutables, on parteix d’una definició de ciència i coneixement d’allò universal perquè el coneixement particular s’anomena opinió. Mentre que Descartes a traves de la inducció i la deducció vol arribar també a un coneixement verdader.